TFM

La fi d'aquest treball és demostrar que la causa de la descomposició de la Metafísica té el seu origen en la pèrdua —per part d'aquesta— del seu veritable objecte d'estudi, conseqüència de la deriva essencialista que es va introduir en la filosofia Escolàstica, i que va ser acceptada per la filosofia Moderna. L'ens és interpretat per l'essencialisme com a pura essència, escindit de l'existència, per la qual cosa el coneixement passa a ser pura intuïció —immediatesa del conegut en el cognoscent—. La Filosofia queda reduïda pel subjectivisme i l'idealisme absolut a una gnosi allunyada de la realitat. El subjecte, incapacitat per accedir a Déu, s'erigeix en demiürg de l'Univers, creador d'un món fet a la seva mesura ideal.

L'alça de la importància de les empreses socials i de la responsabilitat social corporativa en l'empresa tradicional ha provocat en els últims dos anys, 2017 i 2018, un creixement exponencial en oferta universitària formativa en estudis de postgrau sobre Economia Social. L'objectiu d'aquest treball és buscar la visualizació del Màster oficial en Gestió i Comunicació en Entitats Socials i Solidàries de la Universitat Abat Oliba CEU, per a incrementar el nombre d´alumnes i ésser un referent en el sector a nivell nacional i internacional. Es busca trobar el seu valor diferencial destacant enfront de la competència. Pel que es realitzarà un pla de comunicació estratègic del màster per a saber, quin, com i quan comunicar i a quins públics, contemplant els mitjans i els recursos humans i tècnics dels quals compte, arribant a la conclusió que és fonamental el seu posicionament SEO en Internet i que s'ha de potenciar el mòdul de Comunicació Social que és el que diferència al màster en Gestió i Comunicació d'Entitats Socials i Solidàries de la UAO CEU de la competència, i és on s'han d'enfocar tots els esforços i els recursos.

El foment de la lectura és una de les grans preocupacions al panorama actual de l’educació. La qüestió que ens plantegem, doncs, és: per què volem que llegeixin els nens? Només tenint en compte quina és la finalitat de l’educació literària els mestres podran dur a terme la seva tasca d’una forma real i vertadera.

La Sala 3ª del Tribunal Suprem ha establert històricament la doctrina conforme a la que no és possible fundar una sentència declarativa de la nul·litat d'un reglament en els defectes formals que es poguessin haver comès en el seu procediment d'elaboració. Si bé aquesta doctrina jurisprudencial contínua vigent en la seva essència, després de l'entrada en vigor de l'actual Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, ha evolucionat a favor d'atribuir virtualitat anul·latòria d'una disposició administrativa als vicis formals que tinguin suficient entitat. No obstant això, el Tribunal Suprem és poc inclinat a declarar la nul·litat d'un reglament per vicis formals, tenint en compte l'afectació de la seguretat jurídica que un pronunciament d'aquestes característiques suposa.

El present document intenta lliurar una visió panoràmica de la Fundació Privada VOZES entorn de la perspectiva de gènere. Per a això es realitza un diagnòstic de els / les treballadors / es i voluntaris / es, amb la qual cosa es sustenta l'objectiu principal d'aquest treball: proposta d'un Pla d'Igualtat de gènere. Dins dels principals resultats es troba que la plantilla és masculinitzada, sobretot en l'àmbit musical, tot i això, les treballadores compleixen funcions més diverses, es troben en llocs de treball de major jerarquia, de manera que no hi ha segregació vertical, així com tampoc bretxa laboral. En el cas del personal voluntari, la majoria són dones i / o mares dels / de les beneficiaris / es, universitàries, dediquen diverses hores a la setmana i han estat més de 3 anys donant suport al treball de VOZES. Entre els objectius que busca aconseguir aquest pla, es troba que l'entitat adquireixi un compromís real amb la implementació d'igualtat de gènere; que lliuri formació en aquest àmbit a treballadors / es, voluntaris / es, beneficiaris / es i els seus família; que promogui conciliació laboral i familiar, així com lliurament de responsabilitat entre homes i dones; i que reconegui i empoderi la feina que desenvolupen les dones en l'entitat .

A Barcelona, a l’últim recompte es van comptabilitzar 956 persones sensesostre, que pernoctaven pels carrers de la ciutat. Actualment hi ha més de 35 entitats que treballen en xarxa per tal de combatre aquesta situació, i atendre a les més de 3000 persones en situació de sensellar, però malgrat tots els esforços, el nombre de persones sensellar no deixa d’augmentar any rere any. I la veritat es que es molt complicat poder sortir d’aquesta situació, ja que hi ha masses prejudicis i dificultats instaurades, com és l’exclusió del mercat laboral. Es necessari doncs la creació d’Empreses Sociales i Solidaries que treballin per la inserció laboral de les persones en situació de sensellar. DeCero es una empresa que té un Taller de restauració de mobles anomenat Reinventar, on hi treballen persones en situació de sensellar, donant una segona oportunitat a mobles y materials reciclats que havien quedat desfasats o en desús. D’aquesta manera ells fan una formació i obtenen experiència laboral per entrar al mercat laboral ordinari.

Aquest document recull una proposta metodològica per a la configuració d'itineraris d'inserció per a persones en situació o risc d'exclusió social, basada fonamentalment en els següents aspectes clau: La necessitat de posar el focus en aquells factors modificables de la situació de les persones, més enllà d'altres factors com l'edat, el sexe, la procedència, la qualificació professional, etc. que categoritzen, però no aporten en si mateixes característiques definitòries de la seva situació d'exclusió social. La importància del diagnòstic; tant abans de la intervenció, per detectar necessitats sobre les quals actuar, com després, per avaluar l'impacte social que s'està generant en la vida de la persona atesa. L'existència d'una cartera de serveis per a la inclusió, tant públics com privats, com a peces d'un puzle que va component l'itinerari personalitzat i la figura professional que tutoritzi la intervenció i procuri la coherència i continuïtat del mateix. Finalment, es destaca la responsabilitat compartida entre Administració i l'empresa exigible per a la inclusió de les persones més desfavorides.

En els darrers anys, institucions públiques d’arreu del món han vist la necessitat d’incorporar les xarxes socials en les seves tasques quotidianes per tal de millorar la gestió comunicativa de les emergències fruit del terrorisme internacional. Bon exemple d’això n’és l’estratègia de comunicació dissenyada i posada en pràctica a Twitter pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya arran dels atemptats que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils els 17 i 18 d’agost de 2017. Mitjançant l’anàlisi d’aquest cas concret, la present investigació pretén convertir-se en un decàleg de bones pràctiques per a les administracions a l’hora de comunicar en cas d’emergència amb les eines 2.0.

Desde el año 2003 que ingresé a trabajar como representante en Perú de una ONG Internacional como Intermón Oxfam (España), tomé contacto directo con líderes y dirigentes de la Convención Nacional del Agro Peruano – CONVEAGRO y tuve la suerte de acompañarlos hasta el 2011. Realidad que me “re-conectaría” pero de otra forma y a otra escala, con el mundo rural al cual tuve por primera vez acceso en el año 1992 durante mi primer viaje de trabajo al distrito rural de Lonya Grande - provincia de Utcumbamba, Región Amazonas, cuando trabajaba para la Comisión Episcopal de Acción Social del Perú – CEAS a fin de visitar y apoyar con algunos recursos, a productores cafetaleros organizados en su cooperativa. Nada puede explicar mejor la realidad y heterogeneidad del mundo rural que verlo y sentirlo con los propios ojos y el corazón. Han trascurrido 26 años desde aquel viaje y las preguntas siguen siendo las mismas: ¿qué debe suceder para que la actividad agraria a pequeña escala y los productores y productoras en esos territorios sean reconocidos social y económicamente?, lo que denominamos actualmente “agricultura familiar” ¿no debería contar con políticas públicas y diferenciadas, así como recursos y servicios para fomentar su desarrollo? Las respuestas a estas preguntas requieren cambios profundos y urgentes; y lograr esos cambios supone estrategias de incidencia en políticas públicas, pero también cambios en las prácticas, ideas y creencias de nuestra sociedad en su conjunto. Por ello, la sociedad civil, sobre todo la organizada, tiene un rol primordial para lograr estos cambios. Este trabajo es una humilde contribución al aporte de muchas personas y organizaciones comprometidas en esta causa, pero escrita desde el lugar que me ha colocado la vida en estos últimos 4 años: otra ONG Internacional llamada SOS FAIM (Bélgica) desde la cual he podido, desde el año 2014-, retomar las coordinaciones y acompañamiento a CONVEAGRO en su labor de incidencia para un entorno favorable para el agro nacional, y en particular para el sector de agricultura familiar. Este trabajo final para sustentar el “Máster en comunicación y gestión de entidades sociales y solidarias” de la Universidad Abat Oliva, tiene como finalidad compartir la situación en la que se encuentra una tercera parte de ciudadanos y ciudadanas peruanas que viven de distintas actividades que abarca la agricultura familiar en el Perú y cómo el trabajo de incidencia política de importantes organizaciones nacionales y regionales, están logrando poco a poco que se produzcan cambios –para empezar al menos de un cierto “entorno favorable”-, que favorezcan a éste sector. Todo ese esfuerzo desplegado desde la sociedad civil, como consecuencia de muchos años de trabajo y de acumulación de saberes y experiencia en materia de incidencia política de importantes organizaciones como CONVEAGRO, y el rol de instituciones como Forum Solidaridad Perú, el aporte del Centro Peruano de Estudios Sociales – CEPES o el acompañamiento de ONG Internacionales como SOS FAIM y la Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional – COEECI-, deben ser compartidas. Cuando el año 2014 fue declarado “Año Internacional de la Agricultura Familiar” (AIAF) en el Perú, esto contribuyó al logro de algunos resultados, pero el camino es aún largo. Esperamos que la declaratoria del “Decenio Internacional de la Agricultura Familiar 2019-2028” -por la Asamblea General de las Naciones Unidas-, sea una segunda oportunidad para que los avances hasta ahora obtenidos en el Perú no se detengan y por el contrario, sigan una trayectoria ascendente que comprometa a la administración pública en su conjunto. El presente trabajo lo organizamos en 6 partes o capítulos, los 3 primeros para comprender lo que es la Agricultura Familiar, la realidad actual y su importancia en el Perú. La cuarta parte, describe quiénes son los actores que han tenido un papel para el logro de la Ley 30355 denominada: “Ley de promoción y desarrollo de la Agricultura familiar” con su respectivo reglamento. Dicha Ley y reglamento marca un hito importante en éste país. En el capítulo quinto, realizamos un análisis de las principales normas relacionadas con la AF, el camino recorrido –sociedad civil y estado-, y un balance de la situación actual: a nivel nacional y a nivel sub nacional, describiendo el proceso regional de Ucayali como un caso –el único hasta el momento-, emblemático que puede ser un referente para otras regiones del país. Finalizamos el trabajo con un balance y conclusiones que son constataciones de una historia compleja y desafiante que sigue su curso y cuyo desenlace se sigue escribiendo por los actores de la AF en este país. Al ir finalizando este trabajo, nos enteramos que acaba de ser aprobado el Plan de Acción de la estrategia Nacional de Agricultura Familiar, documento que debe aún seguir su curso en las enmarañadas redes del aparato estatal y al cual seguramente tendremos acceso más adelante, pero que abre otra etapa y desafíos para la sociedad civil en Perú.

Aquest treball pretén realitzar un anàlisi de la evolució de la normativa relativa al treballador autònom, centrant-se sobretot en les mesures pel foment y promoció d’aquesta figura. El present estudi analitzarà el significat del treball autònom i dues de les seves vessants, l’emprenedor de responsabilitat limitada i el treballador autònom depenent, i la evolució legislativa al respecte, en atenció als últims canvis produïts.