La fi d'aquest treball és demostrar que la causa de la descomposició de la Metafísica té el seu origen en la pèrdua —per part d'aquesta— del seu veritable objecte d'estudi, conseqüència de la deriva essencialista que es va introduir en la filosofia Escolàstica, i que va ser acceptada per la filosofia Moderna. L'ens és interpretat per l'essencialisme com a pura essència, escindit de l'existència, per la qual cosa el coneixement passa a ser pura intuïció —immediatesa del conegut en el cognoscent—. La Filosofia queda reduïda pel subjectivisme i l'idealisme absolut a una gnosi allunyada de la realitat. El subjecte, incapacitat per accedir a Déu, s'erigeix en demiürg de l'Univers, creador d'un món fet a la seva mesura ideal.