1. Investigación

This open access book provides an analysis of the functioning, consequences and inherent limitations of internalised immigration control. By adopting the perspective of irregular residents as well as local service providers, the book sheds new light on the intricate mechanisms that either help or hinder the diffusion of immigration control into concrete institutional settings, like schools or hospitals. A simple and innovative analytical framework enables thesystematic comparison of three different spheres of service provision across two distinct local as well as also national contexts. This is necessary to understand the complex interplay between formal law and policy, the intrinsic rules and logics operating within institutions, and the ethical or practical obligations and constraints attached to particular roles and professions. Based on empirical findings and rigorous analysis, the book argues that internalised control is part of the problem that irregular migration poses for society, rather than constituting a potential solution to it.

La Universidad se encuentra en pleno progreso desde su tiempo cero; de hecho, halla su carta de naturaleza en la necesidad de mejorar el medio que la nutre y por y para el que existe: la sociedad. Rompiendo las viejas membranas de la enseñanza imperante hasta el siglo XX, las nuevas ®evoluciones de contenidos y fórmulas, como lo fuera el EEES (o Plan Bolonia) o las TIC, suponen la respuesta a esas actualizadas necesidades docentes y curriculares. Las Humanidades, las Artes, las Ciencias sociales y la Docencia se reescriben, hibridando, gracias a los nuevos lenguajes y herramientas, contenidos otrora lejanos. La nueva Academia es poliédrica, ínter y multi disciplinar, dialógica y colaborativa. En este estado de cosas la colección Herramientas universitarias se erige como atalaya para agrupar bajo su égida al más amplio conjunto de autores internacionales que iluminen, con sus investigaciones, la panoplia de contenidos que conforman el mundo científico donde nace el futuro. La calidad intelectual queda refrendada mediante la rigurosa implantación del habitual proceso garante, basado en la revisión o arbitraje por pares ciegos (peer review) de estos capítulos, sin renunciar a la más antigua tradición universitaria que obliga al opositor de lo publicado, a soportar el peso de la prueba. Este doble modelo de evaluación, a priori y a posteriori, garantiza la calidad del contenido de los textos de esta colección. Pertenecer a la Academia, y en ello radica orgullosamente su valía, supone que todos sus miembros responden a una ambición irrenunciable: mostrar que el conjunto de sus trabajos conforma la vanguardia científica internacional. El texto que aquí se presenta está auspiciado por el Fórum Internacional de Comunicación y Relaciones Públicas (Fórum XXI), la Sociedad Española de Estudios de la Comunicación Iberoamericana (SEECI), la Asociación cultural Historia de los Sistemas Informativos y el Grupo Complutense (nº 931.791) de Investigación en Comunicación Concilium.

La investigación que toma el título de: idealismo confesional y el pragmatismo político en el otoño del Imperio (1598 – 1640) trata de abordar el difícil debate acontecido en el ocaso del Imperio español– especialmente en los reinados de Felipe III y Felipe IV – entre las corrientes políticas que pugnan por mantener el confesionalismo religioso frente aquellas que apostaron por la introducción de nuevas visiones políticas más realistas y pragmáticas en el interior de la Monarquía Católica. Dos alternativas en liza enfrentadas por el futuro de la Monarquía en los inicios de la declinación. Una, fiando el triunfo de España en el cumplimiento fiel de su misión providencial en la historia: la defensa de la fe. Otra, convencida de la necesidad de anteponer el Estado y relegar el ideal religioso ante la amenaza de la ruina material. Aparecía la conciencia problematizada de España.

The infodiet of young Spanish adults aged 18 to 25 was analysed to determine their attitude towards fake news. The objectives were: to establish whether they have received any training in fake news; to determine whether they know how to identify fake information; and to investigate whether they spread it. The study employed a descriptive quantitative method consisting of a survey of 500 representative interviews of the Spanish population aged between 18 and 25 through a structured questionnaire. The results indicate that they are aware of the importance of training, although generally they do not know of any course and when they do, they do not tend to enroll on one either due to lack of interest or time. These young adults feel that they know how to identify fake content and, moreover, that they know how to do so very well. However, they do not use the best tools. While they do not always verify information, they mainly suspect the credibility of information when it is meaningless. However, they do not tend to spread fake information. We conclude that media information literacy training (MILT) is necessary in educational centres that focuses on the main issues identified.

En este artículo se analiza el pensamiento del tratadista eclesiástico Esteve Pinell a través de sus propias obras escritas y de las traducciones que hizo de autores italianos como Giuseppe Maria Saporiti y Cesare Calino. Se ponen en evidencia los debates que el clero mantuvo en torno a la religio-sidad femenina en la transición del Barroco a la Ilustración, con problemas como los límites del reco-gimiento, las ventajas o inconvenientes de la clausura y los riesgos de la sociabilidad femenina dentro de los conventos. Pinell representa muy bien la tercera vía entre los excesos del imaginario barroco y las necesidades del control emocional para llevar adelante la proyección social, misional y asistencial. La influencia que tuvieron figuras como Francisco de Sales, Vicente de Paúl o Juliana Morell sobre el discurso eclesiástico y las prácticas culturales quedan bien demostradas a través de la obra de Pinell.

El creixent pes de les xarxes globals de producció té profundes implicacions en l'anàlisi i la interpretació dels fluxos comercials internacionals, el posicionament competitiu dels països i la distribució internacional de l'activitat i l'ocupació. Aquesta tesi analitza, en la Primera Part, aquestes noves realitats, examinant com i a on es genera el valor afegit al llarg de les cadenes globals de valor. S’analitzen els esforços per formular conceptes i indicadors que reflecteixin del comerç en valor afegit, així com les significatives diferències entre aquests nous enfocaments i els tradicionals i les seves implicacions. La Segona part porta a terme una investigació empírica basada en l'explotació de la base de dades TiVA de l'OECD-WTO amb l'objectiu d'examinar com es veuen modulats importants aspectes de l'anàlisi del posicionament competitiu de l'economia espanyola des de 1995 fins 2009 en introduir els nous indicadors i dimensions que propicien els enfocaments del comerç en valor afegit.

En el present estudi s’analitza el fenomen de la estrangeria a Espanya a través de les diferentes èpoques que s’han anat succeint, pel canvi de tendència que ha fet passar a Espanya d’ésser un país d’emigració a un país d’immigració. Aquest canvi de tendència, que s’ha incrementat principalment a partir de l’any 2000, ha provocat diferents moments que han tingut reflex directe en dos aspectes objectes d’estudi: - Les diferentes problemàtiques que han anat sorgint en cada moment - Les adaptacions normatives que s’han anat realitzant al respecte El principal objecte d’estudi és el referit al tracte dels ciutadans que no son posseïdors d’autorització de residència comunitària, irregulars a Espanya, la qual cosa ha estat un cavall de batalla per part dels diferents governs. En concret s’analitzaran els instruments que tenen com a finalitat la lluita contra l’estança de ciutadans irregulars a Espanya, així com l’anàlisi de bosses d’il·legals i la feina que aquesta duen a terme sense comptar amb l’autorització de residència i treball i molt menys encara contracte de treball i alta a la seguretat social. Com a conseqüència d’aquests fets s’han promulgat diferentes lleis i reglaments des que es va promulgar la primera llei d’estrangeria en l’any 1985. Tanmateix s’han anat prenent una sèrie de mesures que han portat a que es donessin diferents procediments de regularització extraordinària. El present treball consta de dues parts: en una primera part s’exposen dintre d’un context general, la condició jurídica dels ciutadans estrangers a Espanya, així com els drets i llibertats que per llei se’ls reconeixen. 7 En una segona part es realitza un estudi de les successives lleis d’estrangeria que s’han promulgat a Espanya i seguidament s’analitzen les diferentes matèries que afecten als ciutadans estrangers. Finalment s´estudiaran les diferentes possibilitats de regularització que tenen aquests ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, mitjançant les diferentes sol·licituds d’autorització de residència per a circumstancies excepcionals, conegudes també com a arrelament. Aquestes autoritzacions de residència son l’eix central i clau, per a demostrar per a un costat les contradiccions de la norma, al permetre per un costat la legalització de ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, i per l’altre per posar de manifest mitjançant dades que s’inclouen, com les diferentes lleis i solucions que s’han aplicat en cada moment no han fet reduir el nombre de ciutadans il·legals sinó augmentar-los. Tanmateix es demostra juntament a les solucions plantejades fins el moment, com hi ha possibles solucions que permetran acabar amb les contradiccions normatives i arribar a obtenir resultats positius per a disminuir el nombre d’immigrants il·legals.

Xina representa avui el mercat emergent més atractiu del món. Molts indicadors econòmics ho confirmen: Xina encarna un país amb un PIB pròsper, una creixent població urbana, una ascendent classe mitjana i un augment en la despesa privada i públic. Malgrat tot això, les exportacions espanyoles a Xina són encara baixes i subratllen un dèficit comercial desfavorable i crònic. Per descomptat, es fan esforços per corregir aquest desequilibri de comerç. L'evolució a partir de 2009 mostra un augment de les exportacions espanyoles a Xina, una petita reducció en el dèficit i un augment en la inversió directa. No obstant això, tot això encara representa un canvi modest. El present document es basa en tres hipòtesis: en primer lloc, l'accés al mercat xinès dicta que les empreses estrangeres en general, i espanyoles en particular, adaptin els seus productes o serveis a aquesta demanda específica. En segon lloc, Xina ofereix un atractiu mercat conformat per molts consumidors i una significativa emergent classe mitjana. Espanya no aprofita plenament aquestes oportunitats. Finalment, l'accés al mercat xinès està ple d'obstacles: es requereix una inversió important, personal especialitzat, un període de recuperació llarg, molta paciència i perseverança. Per tant, és accessible només per a les grans empreses. Mentre es confirmen les dues primeres hipòtesis, no ocorre el mateix amb la tercera. Algunes grans i molt reconegudes marques espanyoles estan tenint gran èxit a Xina. Però també hi ha centenars de petites empreses que operen de manera fructífera en aquest país, en tots els sectors. L'enquesta realitzada confirma que hi ha importants possibilitats d'èxit, independentment de la grandària de l'empresa. La qüestió crucial és tenir una estratègia molt clara per a la implementació del projecte a Xina. Per tant, podem concloure que el fonamental no és principalment la mida (encara que pugui ajudar) sinó tenir una estratègia clara i complir amb certs requisits que s'analitzaran detalladament. S'ha realitzat una exhaustiva investigació utilitzant dades quantitatives i qualitatives. Es va enviar un qüestionari a les empreses espanyoles a Xina per categoritzar qui són i identificar les oportunitats; estudiar les seves dificultats i plans per al futur al país; descobrir les millors pràctiques: un marc que recolzi l'acció estratègica de les nostres empreses. Totes aquestes variables es troben desenvolupades en els propers capítols. Finalment, podem concloure que el món avança a un ritme turbulent i les empreses tracten d'adaptar-se ràpidament als canvis. Si en el passat recent les empreses occidentals es van traslladar a Xina per accedir al seu baix cost laboral, avui dia intenten accedir el mercat intern creixent. S'obren oportunitats gràcies a una classe mitjana ansiosa per consumir que augmenta ràpidament. L'accés és difícil i ple d'obstacles. Al mateix temps, els guanys no s'esperen fàcilment a curt termini. Però existeixen oportunitats per a les empreses espanyoles de totes les grandàries i sectors (un en particular és el turisme de qualitat de Xina cap a Espanya). El document proposa unificar esforços per promoure la marca Espanya, ja que Xina està aquí per quedar-se i les empreses espanyoles estan a Xina per quedar-se.