En el present estudi s’analitza el fenomen de la estrangeria a Espanya a través de les diferentes èpoques que s’han anat succeint, pel canvi de tendència que ha fet passar a Espanya d’ésser un país d’emigració a un país d’immigració. Aquest canvi de tendència, que s’ha incrementat principalment a partir de l’any 2000, ha provocat diferents moments que han tingut reflex directe en dos aspectes objectes d’estudi: - Les diferentes problemàtiques que han anat sorgint en cada moment - Les adaptacions normatives que s’han anat realitzant al respecte El principal objecte d’estudi és el referit al tracte dels ciutadans que no son posseïdors d’autorització de residència comunitària, irregulars a Espanya, la qual cosa ha estat un cavall de batalla per part dels diferents governs. En concret s’analitzaran els instruments que tenen com a finalitat la lluita contra l’estança de ciutadans irregulars a Espanya, així com l’anàlisi de bosses d’il·legals i la feina que aquesta duen a terme sense comptar amb l’autorització de residència i treball i molt menys encara contracte de treball i alta a la seguretat social. Com a conseqüència d’aquests fets s’han promulgat diferentes lleis i reglaments des que es va promulgar la primera llei d’estrangeria en l’any 1985. Tanmateix s’han anat prenent una sèrie de mesures que han portat a que es donessin diferents procediments de regularització extraordinària. El present treball consta de dues parts: en una primera part s’exposen dintre d’un context general, la condició jurídica dels ciutadans estrangers a Espanya, així com els drets i llibertats que per llei se’ls reconeixen. 7 En una segona part es realitza un estudi de les successives lleis d’estrangeria que s’han promulgat a Espanya i seguidament s’analitzen les diferentes matèries que afecten als ciutadans estrangers. Finalment s´estudiaran les diferentes possibilitats de regularització que tenen aquests ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, mitjançant les diferentes sol·licituds d’autorització de residència per a circumstancies excepcionals, conegudes també com a arrelament. Aquestes autoritzacions de residència son l’eix central i clau, per a demostrar per a un costat les contradiccions de la norma, al permetre per un costat la legalització de ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, i per l’altre per posar de manifest mitjançant dades que s’inclouen, com les diferentes lleis i solucions que s’han aplicat en cada moment no han fet reduir el nombre de ciutadans il·legals sinó augmentar-los. Tanmateix es demostra juntament a les solucions plantejades fins el moment, com hi ha possibles solucions que permetran acabar amb les contradiccions normatives i arribar a obtenir resultats positius per a disminuir el nombre d’immigrants il·legals.