TFM

Aquest treball ofereix una aproximació de l’aprenentatge basat en jocs -i, especialment, els jocs de taula-, com a eina per motivar i potenciar la pràctica de l’expressió oral en català en un ambient castellanoparlant. Presenta també una alternativa saludable al consum indiscriminat i desmesurat de les pantalles per part dels joves. Es presenta, doncs, el joc de taula com un element lúdic amb gran potencial educatiu a l’aula de secundària. Per incorporar els jocs de taula com a metodologia didàctica, s’exposen quatre situacions d’aprenentatge a través de les quals l’alumnat de tercer d’ESO treballarà el vocabulari emocional, la descripció, la narració i l’argumentació. A més a més dels sabers esmentats, es desenvoluparan diverses competències de llengua catalana: comprensió oral, expressió escrita, llenguatge democràtic i no discriminatori i, sobretot, expressió oral, i competències transversals: ciutadana i personal, social i d'aprendre a aprendre. Per provar l’eficàcia d’aquesta metodologia, es duen a terme quatre sessions de joc de taula amb alumnes de l’institut Pompeu Fabra de Badalona. A partir d’observació participant i un qüestionari que s’entrega a l’alumnat es descobreix que l’activitat desperta l’interès de l’alumnat, quins jocs han agradat més i quins menys i quins han fomentat més l’aprenentatge, si se n’ha comprès el funcionament, si es disposa dels recursos lingüístics necessaris per jugar, si es parla constantment en català durant la sessió de jocs, si s’escolta activament, es respecten els torns de paraula i hi ha una bona autogestió de l’aprenentatge. També s’ha preguntat a l’alumnat l’idioma vehicular a casa i a l’institut i les hores de consum del mòbil setmanal.

Inmediatez discursiva en textos cotidianos de Nueva España en el aula es el trabajo final del Máster de Formación del Profesorado de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanza de Idiomas que desarrolla una innovadora situación de aprendizaje que se ciñe al nuevo modelo de aprendizaje competencial, cuya pretensión principal es despertar el interés y la motivación del alumnado para rastrear y analizar los rasgos lingüísticos y pragmáticos más característicos del lenguaje oral para así intuir cómo los emigrantes de Indias hablaban en el ámbito de la extrema inmediatez discursiva. Consecuentemente, la propuesta didáctica que aquí se describe parte de un corpus textual formado por cartas privadas originales de los españoles emigrantes a Indias del siglo XVI, como base de estudio, las cuales se han transcrito para facilitar su comprensión. Asimismo, la secuencia de actividades que se presenta contribuye a que el alumnado tome consciencia y reflexione sobre la importancia del oral como ente del cambio lingüístico y, a su vez, descubra los aspectos lingüísticos que más determinan el español clásico en contraste con el moderno de manera dinámica y competencial. De este modo, se llega a la conclusión de que realmente puede resultar difícil estudiar el oral de épocas pretéritas, pero no es tarea imposible gracias a los testimonios textuales, sobre todo de ámbito más interpersonal e informal.

Esta propuesta de innovación plantea el uso de la radio escolar para fomentar la expresión oral en catalán en el Institut Escola Trinitat Nova de Barcelona. Se trata de un centro de máxima complejidad en el que el alumnado no se expresa prácticamente nunca en catalán; lengua que se percibe únicamente como académica y que se emplea exclusivamente en el horario de esta materia. A través de la argumentación y el debate, en este caso radiofónico, se quiere redefinir el catalán como una lengua de comunicación real con el que se practique la expresión oral. La propuesta adopta la forma de una situación de aprendizaje de acuerdo con el nuevo currículum, en vigor desde el curso 2022-2023.

Les dimensions de l’expressió escrita i de la comunicació oral a l’àmbit lingüístic de l’Educació secundària obligatòria (d’ara endavant, ESO) formen part de l’ensenyament de les habilitats comunicatives. Les arts visuals (cinema, fotografia i arts plàstiques) poden ser un punt de partida per a la innovació en les formes globals d’aprenentatge de la llengua oral i escrita. Prenent com a punt de partida experiències existents al nostre context educatiu, l’objectiu central d’aquest treball és elaborar un conjunt de propostes que fomentin l’ús de les arts visuals a l’aula de secundària com a eina d’innovació pedagògica en les dimensions d’expressió escrita i de comunicació oral. La intenció d’aquestes propostes és fomentar l’equiparació en importància de l’expressió escrita i l’oral a l’ESO, motivar l’expressió de les emocions per part de l’alumnat a partir de l’experiència artística, integrar els llenguatges artístics en l’ensenyament de la llengua i promoure el diàleg entre iguals tot posant en valor la diversitat de contextos personals i culturals. Entre els objectius metodològics del treball, destaquen l’experiència artística i estètica com a punt de partida per treballar l’expressió escrita i oral, la reflexió i foment de l’esperit crític i de l’expressió d’idees, el desenvolupament d’habilitats de percepció, observació i anàlisi i la promoció d’habilitats en diversos registres escrits i orals.