Aquest treball ofereix una aproximació de l’aprenentatge basat en jocs -i, especialment, els jocs de taula-, com a eina per motivar i potenciar la pràctica de l’expressió oral en català en un ambient castellanoparlant. Presenta també una alternativa saludable al consum indiscriminat i desmesurat de les pantalles per part dels joves. Es presenta, doncs, el joc de taula com un element lúdic amb gran potencial educatiu a l’aula de secundària. Per incorporar els jocs de taula com a metodologia didàctica, s’exposen quatre situacions d’aprenentatge a través de les quals l’alumnat de tercer d’ESO treballarà el vocabulari emocional, la descripció, la narració i l’argumentació. A més a més dels sabers esmentats, es desenvoluparan diverses competències de llengua catalana: comprensió oral, expressió escrita, llenguatge democràtic i no discriminatori i, sobretot, expressió oral, i competències transversals: ciutadana i personal, social i d'aprendre a aprendre. Per provar l’eficàcia d’aquesta metodologia, es duen a terme quatre sessions de joc de taula amb alumnes de l’institut Pompeu Fabra de Badalona. A partir d’observació participant i un qüestionari que s’entrega a l’alumnat es descobreix que l’activitat desperta l’interès de l’alumnat, quins jocs han agradat més i quins menys i quins han fomentat més l’aprenentatge, si se n’ha comprès el funcionament, si es disposa dels recursos lingüístics necessaris per jugar, si es parla constantment en català durant la sessió de jocs, si s’escolta activament, es respecten els torns de paraula i hi ha una bona autogestió de l’aprenentatge. També s’ha preguntat a l’alumnat l’idioma vehicular a casa i a l’institut i les hores de consum del mòbil setmanal.