Tesis Doctorals

Al cor del desafiament de l'Agenda Digital Europea SmarCities és la construcció d'un nou tipus de bé comú per a produir la inclusió i millorar la nostra vida quotidiana, la 6 creació de valor social i econòmic no només a través de l'ús de tecnologies i aplicacions de nova generació. L'objectiu d'aquest estudi és aclarir què s'entén per SmartCity, i analitzar si els instruments existents detecten la creació de valor públic. S'ha investigat la importància del paradigma acadèmic, la recerca d'una àmplia gamma de contribucions teòriques, però que no tenen un fil conductor que permet una visió objectiva del grau de smartness assolit. Cada enfocament ha sigut acompanyat per la seva pròpia escala d'indicadors. Les valoracions actual smartness Urbana són indicadors explícits que detecten el valor públic. Hem indagat algunes de les iniciatives Smartness establertes per les administracions públiques: la decisió pública sovint es va trobar davant d'una creixent oferta de solucions tecnològiques ‘clau en mà’. L'AP sovint s'ha centrat en l'efecte o d'emergència solucions sense preguntarse sobre la seva funció principal: la creació de valor públic. Per tant, es va trobar que el primer pas cap al valor públic és per tant a nivell de govern: és essencial per a una 'visió' al llarg termini a través de la participació activa dels ciutadans dels objectius de millora de la vida quotidiana i la identificació de les necessitats reals dels ciutadans. La creació de valor implica també la protecció dels llocs públics i el dret a la bellesa de la seva ciutat, recuperant el valor inherent als conceptes no inclosos en els grups d'indicadors intelligents: la vitalitat de la ciutat, la llegibilitat del teixit urbà, la millora dels espais públics, la recuperació dels suburbis i centres urbans com a llocs d'importància per a l'individu i la comunitat. La Vision Política, per planejar futures SmartCities, requereix una valorització del 'Bé Públic'.

Aquest estudi pretén establir les directrius bàsiques d’un pla de social media marketing per a les petites i mitjanes empreses. S’ha observat l’evolució de diferents empreses i s’ha estudiat bibliografia sobre el màrqueting digital amb l’objectiu de definir un nou terme de màrqueting de continguts que defineixi i asseguri el retorn de la inversió que les petites i mitjanes empreses destinen a l’entorn digital. Es conclou que la majoria de pimes catalanes no tenen plans de màrqueting digital eficients que assegurin el retorn de la inversió i s’apunta cap a un model i pla d’acció, l’anomenat Social Media Dinàmic Eficient (SMDE), que garanteixi l’òptima presència a l’entorn digital.

La present tesi doctoral estudia i reflexiona sobre el relat i l'storytelling, el seu anàleg en comunicació, dintre del procés estratègic de creació de contingut de marques dirigit al públic infantil. El seu estudi es realitza des d'un doble enfocament: analitzar conceptualment el fenomen, els seus antecedents, la seva evolució, tipologies i formes, així com els mitjans en què es produeix el contacte entre contingut de marca i usuari a través de l'storytelling. El segon enfocament, des d'un prisma més acotat, examina les característiques d'aquest tipus de relats adreçats a infants mitjançant l’estudi de casos en marques com Disney, Hasbro o Lego, principalment. Els objectius principals d'aquest estudi són establir una metodologia d’anàlisis de storytelling en l'àmbit de contingut de marca dirigit al públic infantil, així com determinar quines són les seves característiques principals mitjançant la revisió crítica de la bibliografia especialitzada i l'estudi de casos i proposar una definició actualitzada del concepte en el citat àmbit.

Aquesta tesi doctoral proposa una aproximació entre l’àrea dels estudis de comunicació anomenada «Media, Religió i Cultura» i l'estudi de la globalització i de la geopolítica en relació amb les tres tradicions religioses que deriven de la cosmovisió abrahamítica, és a dir, el judaisme, el cristianisme i l'lslam. Mitjançant una presentació de l'estat de la qüestió de la literatura acadèmica corresponent, l'anàlisi doctrinal, històrica i comparativa del desenvolupament de l'ús i la percepció dels mitjans de comunicació per part de cadascuna de les tres tradicions religioses, i mitjançant l'anàlisi de les conseqüències geopolítiques que implica aquest ús i percepció, aquest estudi pretén oferir una possible nova tendència en l'àrea acadèmica de «Media, Religió i Cultura» incloent-hi, no només la manera com les tradicions religioses específiques perceben els mitjans de comunicació a partir dels principis religiosos que les determinen, sinó també les conseqüències geopolítiques que comporta l'ús i la percepció que les religions fan dels mitjans.

Treball sobre l'evolució de la comunicació en el context de l´actual posmodernitat, la qual serveix com a base principal d´aquesta investigació. S´exposen aquells aspectes que han fet possible la transformació de la modernitat a la postmodernitat i tot el que ha significat per al consum quotidià de la informació en un món globalitzat. D´altra part, s´estudia la cultura mediàtica i les seves implicacions sobre l´home actual. S´analitza el poder de la informació que apareix en el mitjans de comunicació. Es tracta de dades amb les que el ciutadà mig articula els seus pensaments, produint-se un procés d´aprenentatge en l´ús de la informació. De tal manera, allò que no s´adapta a l´estil mediàtic tendeix a no aparèixer davant de la societat, ficant-se fora de la realitat mediàtica que és aquella que reflecteixen els mitjans d´informació i que pot o no coincidir amb fets reals o semblar-se als mateixos. La unió dels fenòmens exposats, posmodenitat i realitat mediàtica, comporten un efecte concret dins del terreny de la comunicació. Es tracta de la cultura light, la qual no es podia entendre sense el processos descrits. Aquest concepte implica el desenvolupament de quatre factors clau que conté la comunicació efectiva del nostre temps i que defineix a la pròpia cultura light. Un d´aquests aspectes és la lleugeresa dels missatges i l´ús indiscriminat de la mateixa per part d’un home saturat d’informació. S´ha de veure a un ciutadà sobrecomunicat i que fa ús de la lleugeresa per poder digerir quelcom del que rep. La lleugeresa es presenta com un factor omnipresent en els processos comunicatius de la societat actual. Conseqüentment amb el que s´exposa, s´ofereix una investigació empírica, que és un aval de la investigació fonamental, per mostrar la presència de la lleugeresa. S´ha seleccionat a universitaris i egressats, de Barcelona, amb l´objectiu de trobar un segment de població que no presenti cap carència notable per manca d´instrucció que pugui afavorir l´ús de la lleugeresa en la informació que consumeixen i processen. S´experimenta sobre les seves capacitats comunicatives en relació a tres temes de gran notorietat. Es demostra que fer ús de la lleugeresa en la comunicació actual és un fet quotidià, de manera que la majoria de ciutadans, fins i tot amb un grau elevat de formació, no són capaços de parlar més d´un minut de manera espontània sobre un tema òbviament conegut del qual s´entén que posseeixen un acceptable coneixement.

El entorno tecnológico hace que las empresas deban adaptar sus políticas de comunicación hacia las nuevas tecnologías teniendo en cuenta la reputación de la compañía y de sus marcas en base a las opiniones de los consumidores. En este contexto las empresas tienen que adoptar cambios en sus estructuras o utilizar agentes externos para el control, medición y actuación de las menciones que hacen los usuarios de las nuevas tecnologías en sus distintos ámbitos y formatos. Desde el prisma de la observación de la reputación tanto de marca como de la identidad corporativa, las industrias deben centrarse en la gestión integral de su imagen emitida (Abratt,1989) y en gestionar las opiniones y comentarios de todos los agentes que interactúan con la compañía, especialmente aquellos que influyen directamente en sus cuentas de resultados, como los consumidores, proveedores o clientes intermedios. En este marco, las Tecnologías de la Información y Comunicación (en adelante, TIC) suponen una herramienta esencial para controlar y gestionar la reputación, también denominada reputación digital, ya que mejorará su competitividad por permitir relaciones personales entre empresa y consumidor a través de los contenidos (Fondevila Gascón, 2010) en la Sociedad de Banda Ancha (Fondevila Gascón, 2009). En este nuevo entorno aparece el concepto de reputación como eje de actuación, especialmente por el auge de Internet, y surge la necesidad de las empresas de actualizar sus estrategias, adaptándose al rápido avance de la práctica de los consumidores en el uso de las nuevas tecnologías para la comunicación y difusión de opiniones sobre marcas o empresas. La reputación de una empresa deberá entenderse en una perspectiva global desde tres aspectos: la identidad corporativa, la reputación fuera de la Red y la reputación en el mundo virtual entendido en su más amplio aspecto y teniendo en cuenta todo lo que influye en la reputación de la marca. Es clave identificar las variables y la definición de reputación desde un punto de vista bibliográfico para pasar posteriormente a realizar un análisis similar del concepto de reputación online. La gestión de la reputación digital empieza a ser asumida como una prioridad por las empresas, que observan cómo cada día más las redes sociales e Internet influyen en la imagen que se tiene de ellas. Si se puede diferenciar el contexto online del offline, las marcas en el entorno online han reducido el control de su reputación. En primer lugar, es importante definir lo que es la reputación de marca online y cómo los consumidores interactúan con las marcas en Internet (Fondevila Gascón y Del Olmo, 2011). El desarrollo de las redes sociales a través de Internet ha cambiado el comportamiento del consumidor, como también la dinámica de la relación entre las marcas y los consumidores (Fondevila Gascón y Beriain, 2013; Fondevila Gascón et al., 2013).

Aquesta tesi doctoral pretén, en primera instància, mostrar la figura de Joan Maragall Gorina en la seva condició de periodista. Oferir la imatge més completa possible d’aquest escriptor referida a la parcel.la de la seva trajectòria professional en aquesta condició, des de les vessants més transcendents: peripècia professional i anàlisi dels grans trets de la seva obra. Però, de manera definitiva, i com a màxima justificació d’aquest estudi, ens interessa mostrar la condició de pensador que va ser de l’ofici de periodista. No de teòric, sinó de persona que, inserida en la praxi professional del periodisme, interioritzà profundament aquesta praxi, la qüestionà, la interrogà, la reflexionà, assumí dubtes cabdals i finalment arribà a establir unes conclusions. I, a més, desenrotllà aquesta tasca, no de manera deliberada i estructurada; ni amb ànim acadèmic, ni molt menys doctoral o pedagògic, sinó inserint-ho en el si de la seva habitual i quotidiana tasca com a publicista; en el seu articulisme genèric. L’interès definitiu d’aquesta tesi, rau, per tant, en posar a la llum l’aportació de Joan Maragall al coneixement de l’ofici de periodista. Una aportació original, que s’adreça especialment a la dimensió ètica i que té com un dels valors més importants, la validesa immarcescible dels seus diagnòstics i de les seves conclusions. La reflexió del periodista i poeta, segueix il.luminant, mes de cent anys després de que fos exposada, una validesa absoluta. Per això hom considera que resulta d’un gran interès mostrar-ho.