Álvarez Segura, Mar

En el present estudi es tractarà de profunditzar des d’una perspectiva psicoètica, en el marc d’una antropologia cristiana, les conseqüències que te el fet d’exercir la violència per part de l’agressor i d’un altra banda, qui la pateix sent la víctima. Doncs es constata que la violència no només provoca conseqüències psicològiques, sinò que la pròpia percepció del bé i del mal queda alterada així com el valor de les persones, tant en l’agressor com en la víctima, per tant les conseqüències també son morals i espirituals. S’analitzarà doncs com s’arriba a l’odi i per tant a la destrucció de vincles i com el perdò i en última instància l’amor, son els únics amb els que es pot reparar aquest vincle. Al situar les dinàmiques d’odi, de violència i del perdò en l’àmbit domèstic, es parlarà de l’amor de parella, quan comença i quan es comença a degradar.

El present treball és una proposta d'integració entre la psicologia actual i l'antropologia que pren com a punt de referència als pares del desert. A través d'una anàlisi sobre la seva vida i les seves pràctiques quotidianes, veurem com s'expressa i com es desenvolupa la naturalesa humana. Això ens permetrà comprovar si els mètodes que utilitzaven per al desplegament del seu potencial eren acords a la fi última de l'ésser humà, i al mateix temps, comparar-les amb els coneixements teòrics i les tècniques de la psicologia actual. Aquesta anàlisi també permetrà observar les contribucions que aquests savis podrien aportar a aquesta disciplina, havent contrastat l'eficàcia dels seus mètodes a través dels efectes en la seva pròpia psicologia.

La migració és una experiencia emocionalment molt intensa. Primer de tot perquè comporta l’elaboració d’un dol múltiple i recurrent, ja que es deixa enrere casa, familia, amics, idioma, cultura i altres elements que deixen de formar part del dia a dia del migrant però que no desapareixen per sempre, sinó que es mantenen en la distància. A més a més, s’afegeixen les dificultats d’adaptació i integració a un país amb una cultura i un entorn social molt diferent al que li és familiar al migrant, i que en ocasions no són del tot rebuts amb les portes obertes. Però el retorn a casa també suposa una experiència emocional i intensament estressant. La dificultat per sentir-se identificat amb les pròpies arrels i encaixat en el cercle social del país d’origen, més el dol pel que s’ha deixat a l’estranger, poden provocar una crisi al migrant retornat. Per això, es fa necessari que des de la psicología s’estudiïn les implicacions psicològiques de la migració i els factors que permeten al migrant superar aquests contratemps. Aquest treball de fi de grau pretèn descriure i analitzar la vivència psicològica del migrant retornat des de l’enfoc de la resiliència. Està compost per una part teòrica, que aborda els aspectes més retllevants de la migració, de la migració de retorn i la resiliència, i un treball de camp, a travès del qual es realitza un anàlisi qualitatiu d’unes entrevistes realitzades a set joves equatorians retornats.

Aquest treball ofereix un estudi del concepte psicològic “d´egocentricitat” per una millor comprensió de les distorsions de la personalitat. Un coneixement escaient del terme ajuda a clarificar com les decisions ètiques poden afectar a certes facultats psicològiques i contribuir en major o menor mesura a la cristal·lització dels trastorns de personalitat. Es tracta per tant, d’un treball que estableix un pont entre l'ètica i la psicologia clínica. Per aquesta comesa s’ha utilitzat un model antropològic catòlic de la personalitat.