La migració és una experiencia emocionalment molt intensa. Primer de tot perquè comporta l’elaboració d’un dol múltiple i recurrent, ja que es deixa enrere casa, familia, amics, idioma, cultura i altres elements que deixen de formar part del dia a dia del migrant però que no desapareixen per sempre, sinó que es mantenen en la distància. A més a més, s’afegeixen les dificultats d’adaptació i integració a un país amb una cultura i un entorn social molt diferent al que li és familiar al migrant, i que en ocasions no són del tot rebuts amb les portes obertes. Però el retorn a casa també suposa una experiència emocional i intensament estressant. La dificultat per sentir-se identificat amb les pròpies arrels i encaixat en el cercle social del país d’origen, més el dol pel que s’ha deixat a l’estranger, poden provocar una crisi al migrant retornat. Per això, es fa necessari que des de la psicología s’estudiïn les implicacions psicològiques de la migració i els factors que permeten al migrant superar aquests contratemps. Aquest treball de fi de grau pretèn descriure i analitzar la vivència psicològica del migrant retornat des de l’enfoc de la resiliència. Està compost per una part teòrica, que aborda els aspectes més retllevants de la migració, de la migració de retorn i la resiliència, i un treball de camp, a travès del qual es realitza un anàlisi qualitatiu d’unes entrevistes realitzades a set joves equatorians retornats.