El present treball és una proposta d'integració entre la psicologia actual i l'antropologia que pren com a punt de referència als pares del desert. A través d'una anàlisi sobre la seva vida i les seves pràctiques quotidianes, veurem com s'expressa i com es desenvolupa la naturalesa humana. Això ens permetrà comprovar si els mètodes que utilitzaven per al desplegament del seu potencial eren acords a la fi última de l'ésser humà, i al mateix temps, comparar-les amb els coneixements teòrics i les tècniques de la psicologia actual. Aquesta anàlisi també permetrà observar les contribucions que aquests savis podrien aportar a aquesta disciplina, havent contrastat l'eficàcia dels seus mètodes a través dels efectes en la seva pròpia psicologia.