Departament d'Humanitats i Ciències de l'Educació

El teòleg jesuïta Karl Rahner, després del Concili Vaticà II, es convertí en el paladí de la nouvelle théologie i en el princeps novorum theologorum mitjançant la proclama del seu gir antropològic. Cal analitzar aquest teòleg de Friburg, per a una comprensió adequada, des dels seus fonaments filosòfics. La metafísica transcendental de Karl Rahner ―expressada en la seva coneguda obra Geist in Welt― està clarament fonamentada en el pensament de l’existencialista Heidegger i en el tomisme transcendental de Maréchal. No obstant això, Rahner es presenta com autèntic intèrpret de sant Tomàs d’Aquino, però, en realitat, tergiversa els texts, contexts i principis de l’Angèlic. El nostre autor, amb la seva Erkenntnismetaphysik, duu fins a les darreres conseqüències el cogito cartesià, identificant en l’home l’ésser, el fet de conèixer i l’objecte conegut, ignorant la distinció que l’Angèlic fa de l’ésser natural i de l’ésser cognoscitiu. Per altra banda, el concepte clau, per entendre la metafísica transcendental del Pare Rahner, és el Vorgriff o anticipació, que és un coneixement apriòric i atemàtic de l’ésser en general. A més a més, Karl Rahner arriba a interpretar la gnoseologia de l’Aquinat identificant ―sic et simpliciter― la conversio ad phantasma, l’abstractio i la reditio in seipsum, sense tenir en compte que sant Tomàs parla d’una unitat dels distints processos cognoscitius, però no els identifica. En conseqüència, Karl Rahner instrumentalitza la metafísica i gnoseologia tomistes pràcticament en la seva totalitat. En definitiva ―seguint Cornelio Fabro―, Rahner “non tam est thomista, quam philosophiae thomisticae depravator”.

El tres romanços de Thomas Hardy - A Pair of Blue Eyes, The Trumpet–Major y Two on a Tower- han estat inclosos com a exemples d’ obres pessimistes I fatalistes. Aquesta tesi pretén mostrar que aquestes obres no s’ ajusten a aquest patró, sinó que els personatges son lliures i que la tragedia final es conseqüència dels seus propis actes. Al mateix temps, la tesi exemplifica la relació mimètica entre literatura i realitat a través dels vincles amorosos dels protagonistes de les obres. Així, amb tot, aquesta investigació amplia coneixements en l'obra de Hardy en llengua castellana, especialment en relació amb les seves obres menors.

Tesi doctoral que comprèn la història de la Residència Reial de Bellesguard, des de que va ser adquirida i transformada pel rei Martí I d’Aragó, fins a l’erecció de la Casa Figueras de Gaudí i l’actual Universitat Abat Oliba CEU.

L'objectiu d'aquesta tesi es circumscriu a reconèixer i analitzar les raons que fonamenten la relació de prioritat de la Política sobre l'Economia i les possibles conseqüències de l'alteració de tal primacia. En primer lloc s'analitza la relació entre Política i Economia en el marc de les tres línies de pensament considerades fonamentals pel seu caràcter històric configurador: clàssica, liberal i marxista. A continuació, es profunditza en els principis de la Doctrina Social de l'Església, especialment la dignitat de la persona, el bé comú, la subsidiarietat i la solidaritat. Després, es tracta especialment el cas de l'Argentina a la dècada dels 90, situació caracteritzada pel seguiment dels lineaments del consens de Washington, a fi de mostrar las conseqüències localitzades de la globalització tant a nivell social com personal. Per això ha estat necessari caracteritzar el context en termes d'un procés que va des del colonialisme a la globalització. Finalment, i com a conseqüència de l'anàlisi de la relació entre Política i Economia, conclourem que es fa manifesta la necessitat d'una redefinició de la Política fundada en els principis de la Doctrina Social de l'Església, segons la qual la Política justifica la seva existència des de la finalitat ètica i moral que es fa palesa en la seva orientació cap al bé comú.

Fundamentados en el pensamiento de Santo Tomás de Aquino, Doctor Humanitatis, se busca determinar la naturaleza de la psicología clínica por la inteligencia de sus causas. Se concluye que su objeto formal es la salud psíquica, entendida como una disposición aptitudinal del apetito sensitivo, como parte en cuanto parte de la operación voluntaria. El objeto material es la sensibilidad humana en cuanto puede participar de la razón. Por su parte, el psicólogo clínico es causa eficiente extrínseca de la salud psíquica, en tanto remueve la enfermedad psíquica, entendida como una indisposición del apetito sensitivo que obstaculiza la operación voluntaria.

Les noves tecnologies estan canviant la forma en què les ciutats organitzen la formulació de les seves polítiques i el creixement urbà. La idea de ser Smart ha sorgit com un mecanisme clau perquè les ciutats trobin solucions innovadores als desafiaments als quals s'enfronten. Aquesta necessitat de reajustar els models de ciutat ha vingut donada per diversos factors, i en aquest sentit, s'ha desenvolupat el present estudi. Es tracta d'una recerca que també té per ambició conduir a la reflexió sobre les possibilitats de reducció de la bretxa de desigualtat social ocasionada per l'evolució de les grans urbs molt condicionades per la recent crisi econòmica-financera global. Es proposa com a variable favorable aprofitar les oportunitats que les noves tecnologies poden oferir per beneficiar a aquells col·lectius més vulnerables. Aquest treball s'ha centrat en un entorn proper com és la ciutat de Barcelona, referent mundial en el panorama Smart; d'aquesta forma es contextualitza i delimita la recerca amb la finalitat de comprovar els efectes globals de la revolució tecnològica i la innovació digital en una realitat propera. El desenvolupament de Tercer Sector Social és un element clau d'anàlisi per a la millora dels índexs de desigualtat que ha d'afrontar importants reptes en matèria de digitalització que permetin millorar la seva eficiència en col·laboració amb les estratègies Smart del territori. L'informe reflecteix el nostre interès en la innovació empresarial en general i es focalitza en els nous models finançament alternatiu de projectes amb impacte social; s'analitzen les tendències actuals que estan condicionades per canvis sociològics conseqüència dels efectes de la profunda crisi econòmica viscuda, i per les noves tecnologies. Les denominades Fintech són un clar exemple d'iniciatives disruptives en el sector que busquen adaptar-se a aquestes noves dinàmiques i demandes de la societat. Valorarem si aquesta evolució en el sector financer pot ser una oportunitat per enfortir el tercer sector social i impactar en la lluita contra les desigualtats, cedint protagonisme als ciutadans amb l'objectiu d'aconseguir que les ciutats siguin més integradores, inclusives i sostenibles.

El concepte de lliure albir que trobem en l’obra de sant Tomàs d’Aquino, a partir de la seva comprensió metafísica de l’ésser segons l’Escola Tomista de Barcelona, ens duu a pensar la llibertat en tant que tal, segons l’analogia de proporcionalitat, com aquella immanència del fi per la qual l’actualitat i perfecció d’ésser d’un subjecte de naturalesa intel·lectual es comunica i difon a sí mateix a mode d’autodonació d’amor. La perfecció ontològica de la llibertat és participada diversament segons els graus de perfecció dels vivents intel·lectuals, des de Déu fins l’home. En l’home el lliure albir rep del necessari i conscient apetit natural de la voluntat al bé el seu fonament i arrel a mode de llibertat eminent o «superllibertat».

En este trabajo de investigación se expone la vida y obra del pensador dominico Abelardo Lobato Casado. Así mismo, trata de la originalidad de su propuesta antropológica llamada metantropología, en virtud de su fundamentación metafísica, del humanismo cristiano como horizonte de su pensamiento y de los olvidos radicales de la cultura moderna, a saber: el olvido del ser, el olvido de Dios, el olvido del alma, el olvido de la verdad y el olvido de la virtud. Se describe la cultura actual como una cultura sin pedagogos y referentes. Además se promueve un desarrollo del pensamiento lobatiano en el contexto de la Universidad Santo Tomás de Colombia en orden a conocer lo que caracteriza la cultura universitaria, sus desafíos y retos en el siglo XXI. En efecto, se llega a la conclusión de que la universidad en el presente siglo debe caracterizarse por ser facientes humanitatis, es decir, hacedora de humanidad. De igual manera el gran reto y desafío de la universidad es la formación humanista integral que promueva al hombre: hacer del hombre plenamente hombre. La Universidad Santo Tomás ha de seguir fortaleciendo el humanismo cristiano desde la perspectiva encarnacional como clave de la formación humanista integral.

A la present tesi analitzem els pressupòsits metafísics de l’obra de J. Piaget i els estudiem a la llum de La Teoria del Objeto Puro d’A. Millán Puelles. La nostra intenció consisteix en assenyalar un fil conductor metafísic que doni unitat a la lectura dels seus textos, els que concentren el nucli dur de la seva doctrina. En efecte, que Piaget rebutgi i declari estranya la filosofia clàssica –i amb ella tota la filosofia- no implica que las seves solucions no siguin el que ell anomenaria “una fugida cap a un fonament improbable”. Les propostes teòric metodològiques de Piaget són comprensibles quan es descobreixen les influències filosòfiques que determinaren el seu pensament. Convé assenyalar que Piaget no va ser un psicòleg de carrera, sinó un biòleg, qui abans de dedicar-se de ple a la psicologia va estudiar epistemologia, lògica i filosofia. La posició de Piaget depèn, tal com demostrem, de Kant; a ella apliquem l’anàlisi que realitza Millán Puelles i presentem els resultats de la nostra síntesi.