A la present tesi analitzem els pressupòsits metafísics de l’obra de J. Piaget i els estudiem a la llum de La Teoria del Objeto Puro d’A. Millán Puelles. La nostra intenció consisteix en assenyalar un fil conductor metafísic que doni unitat a la lectura dels seus textos, els que concentren el nucli dur de la seva doctrina. En efecte, que Piaget rebutgi i declari estranya la filosofia clàssica –i amb ella tota la filosofia- no implica que las seves solucions no siguin el que ell anomenaria “una fugida cap a un fonament improbable”. Les propostes teòric metodològiques de Piaget són comprensibles quan es descobreixen les influències filosòfiques que determinaren el seu pensament. Convé assenyalar que Piaget no va ser un psicòleg de carrera, sinó un biòleg, qui abans de dedicar-se de ple a la psicologia va estudiar epistemologia, lògica i filosofia. La posició de Piaget depèn, tal com demostrem, de Kant; a ella apliquem l’anàlisi que realitza Millán Puelles i presentem els resultats de la nostra síntesi.