El concepte de lliure albir que trobem en l’obra de sant Tomàs d’Aquino, a partir de la seva comprensió metafísica de l’ésser segons l’Escola Tomista de Barcelona, ens duu a pensar la llibertat en tant que tal, segons l’analogia de proporcionalitat, com aquella immanència del fi per la qual l’actualitat i perfecció d’ésser d’un subjecte de naturalesa intel·lectual es comunica i difon a sí mateix a mode d’autodonació d’amor. La perfecció ontològica de la llibertat és participada diversament segons els graus de perfecció dels vivents intel·lectuals, des de Déu fins l’home. En l’home el lliure albir rep del necessari i conscient apetit natural de la voluntat al bé el seu fonament i arrel a mode de llibertat eminent o «superllibertat».