TFM

Las matemáticas acostumbran a convertirse en el terror de las aulas a medida que los alumnos llegan a secundaria, y esto suele verse reflejado por la forma y recursos que utilizan los profesores para transmitir los conocimientos básicos a sus alumnos. Actualmente, en Catalunya y Baleares se han diseñado unas pruebas que determinan si el perfil de un candidato a los grados en Educación Infantil y/o Primaria es adecuado o no, y hasta el momento se ha rechazado por el camino a más gente de la que se podría esperar. No cabe duda de lo alarmante que es este dato, por lo que el propósito de esta investigación es analizar los resultados obtenidos en las pruebas de competencia lógico-matemática organizadas en Cataluña y comprender el/los motivos que pueden estar causando estos resultados tan bajos. Para ello, se ha realizado un experimento en el que los alumnos de bachillerato de un centro concreto debían realizar un modelo anterior de dicha prueba. Los resultados obtenidos de analizar tanto respuestas como expresión escrita, logran evidenciar algunos de los motivos por los que los resultados en estas pruebas son tan bajos.

La visualització és essencial en la educació, i especialment en la didàctica de les Matemàtiques. Aquest treball busca portar la visualització a l’aula a través de l’aplicació d’una eina innovadora, Manim. Manim presenta una plataforma ideal per visualitzar conceptes avançats del currículum de Matemàtiques. En aquest treball es proposa una intervenció amb aquesta eina com a protagonista en una classe de Matemàtiques II de Batxillerat de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona.

L’atenció a la diversitat a les aules, amb tots els seus matisos, constitueix un dels temes que han suscitat més investigació i debat en l’àmbit de l’educació i les polítiques educa-tives, sobretot als darrers 50 anys. Aquest projecte pretén identificar i estudiar diferents perfils d’estudiants que podem trobar en una aula de secundària a dia d’avui. A més a més d’estudiar-los es pretén donar alguna eina per poder fer una bona gestió d’aula tan a nivell individual com a nivell col·lectiu. L’atenció a la diversitat és un repte molt gran pels professors d’avui en dia, sobretot per la gran quantitat de casuístiques diferents que ens podem trobar dins d’una aula i també per la falta de recursos i de temps que disposa el professorat per poder-les gestionar correctament. Per aquest motiu es va decidir triar aquest treball final de màster per així poder contribuir a la millora d’aquesta necessitat actual. Aquesta investigació se centra en un dels grups de 3r d’ESO de l’escola on s’han realitzat les pràctiques del màster. Diferents condicionants del context han impedit un anàlisi més exhaustiu, per exemple amb una mostra més significativa o amb un grup de control; tot i això, s’ha pogut dur a terme un seguiment proper i perllongat en el temps d’un grup de gran interès. L’observació ha permès identificar perfils rellevants per a l´atenció a la di-versitat, fins a un màxim de 5, per concreció. S’han proposat dinàmiques per interactuar amb ells de manera individual i de manera col·lectiva, i s’ha testejat la proposta en una classe real amb els alumnes, de manera que hem pogut treure nombroses conclusions i possibles millores. La nostra proposta s’inclou en el marc d’una corrent pedagògica amb una abundant lite-ratura. En aquest treball, no es pretén fer una aportació radicalment innovadora; més aviat volem, prenent idees de les diferents metodologies d’atenció a la diversitat, conce-bre una actuació que es pugui dur a terme de forma realista amb els condicionants d’una aula concreta, servint més com a punt de partida que com a fi en si mateixa en la visió d’una investigació-acció. Trobem particularment necessari que els docents participin en aquest tipus d’actuacions que, si bé modestes, sovint són l’única manera de salvar el gran abisme que es percep entre la investigació pedagògica i la realitat de les aules.

Que l'escletxa de gènere en el món laboral existeix és un fenomen empíricament demostrable, i especialment en aquells sectors relacionats amb les ciències més puristes on les matemàtiques tenen un paper important. Motiu pel qual és rellevant qüestionar-se si aquest biaix també es dona durant l'època estudiantil. Amb aquest treball es pretén investigar si existeixen barreres socioculturals i emocionals que afavoreixen una visió més negativa en les alumnes que en els alumnes, provocant un escletxa de gènere en aquesta assignatura, amb la idea d’intentar definir quines són les seves possibles causes i així poder oferir diferents vies que, des de l'aula, puguem adoptar com a docents per procurar reduir-la.