TFM

El contrato de seguro constituye uno de los pilares básicos de la estabilidad socio económica global y desde su creación ha ido adaptándose a los acontecimientos históricos, no obstante, dentro del sector marítimo cuesta tomar conciencia sobre la importancia de los ciberataques. Por ello, el presente trabajo se centra en los seguros marítimos y en saber por qué las aseguradoras no cubren los ciberataques, dirimir la responsabilidad de las partes y liberar de las navieras de no poder ser aseguradas. Además, se citan los criterios para que un buque pueda ser asegurado con la propuesta innovadora de una cláusula estándar que cubra el ciberriesgo: un buque ciberasegurado.

Prácticamente trece (13) años después de la introducción en nuestro ordenamiento jurídico de la responsabilidad penal de la persona jurídica, muchas de las compañías españolas carecen de la implementación de un sistema de Compliance penal o manifiestan carencias graves en esta materia. En este sentido, la falta de desarrollo de la función del Compliance, es una amenaza y un riesgo importante para el órgano de administración de las compañías que, en la mayoría de las ocasiones, desconocen las graves consecuencias que ello puede acarrear. A la vista de lo expuesto con anterioridad, en el presente trabajo se realizará (i) una breve introducción de lo que se entiende por Compliance; (ii) un análisis sobre la necesidad, ventajas y beneficios de una implementación de un sistema de Compliance penal en una compañía; (iii) el desarrollo de las figuras más relevantes de un sistema de cumplimiento normativo y; (iv) la justificación de la necesidad de implementación de un sistema de Compliance penal en las empresas del sector marítimo/portuario, desarrollado en un caso práctico de una empresa del puerto de Barcelona.

Introducción: El Daño cerebral adquirido (DCA) puede conllevar secuelas psicológicas que afectan la calidad de vida de supervivientes y cuidadores. La Terapia de aceptación y compromiso (ACT) resulta beneficiosa en múltiples sintomatologías psicológicas, pudiendo presentar, por su enfoque terapéutico basado en la capacidad para adaptarse al cambio, ventajas sobre la Terapia cognitivo conductual en esta población. Objetivo: Analizar la aplicación de la ACT para tratar la sintomatología psicológica de supervivientes de DCA y/o sus cuidadores. Método: Se realizó una revisión sistemática de la literatura recogida en las bases de datos APA PsycINFO, CINAHL, PubMed y Web of Science entre 2012- 2023 incluyendo aquellos artículos que realizasen intervenciones ACT en supervivientes de DCA y/o sus cuidadores. La calidad de los estudios se valoró mediante los niveles de evidencia del Oxford Centre for Evidence-Based Medicine 2011. Resultados: De los 161 estudios identificados, se incluyeron 14 artículos (siete ensayos controlados aleatorizados), de los cuales dos ofrecían datos sobre cuidadores. Entre los 241 sujetos con DCA (56% ictus – 44% traumatismo craneoencefálico, media de edad: 47±12 años, 32% mujeres) que recibieron ACT, los aspectos psicológicos donde se identificaron mejoras fueron: ansiedad, depresión, malestar psicológico, calidad de vida y trastorno de estrés postraumático. Siendo en los cuidadores (n = 44): ansiedad, función familiar y evitación experiencial. Conclusiones: Se confirma la eficacia de la ACT para mejorar la sintomatología psicológica en supervivientes de DCA, la cual se aplica siguiendo características similares a las empleadas en otras poblaciones. Datos preliminares apuntan a un posible efecto beneficioso en las personas cuidadoras

El hábito de los primeros principios, tema multidisciplinar de primordial importancia en la filosofía, fue expuesto por primera vez por Aristóteles y tratado junto con las demás virtudes cognoscitivas, además de los primeros principios como tales. Sin embargo, dejó cuestiones sin resolver. Su discípulo santo Tomás de Aquino mencionará dicho hábito en numerosas ocasiones: asumirá las principales tesis aristotélicas, ampliará lo dicho por su maestro pero también dará lugar a diferencias y ambigüedades. Estas pueden llegar a sintetizarse en dos líneas o grupos de textos respecto de dicho hábito.

En aquest Treball de Final de Màster es desenvolupa una proposta de ludificació focalitzada en l'àlgebra amb la finalitat de promoure la comprensió del concepte d'equació i fomentar diferents maneres de resolució de problemes i equacions de primer grau. Aquesta proposta es focalitza en alumnes de segon d'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Per dur a terme aquest projecte, es dissenya una activitat basada en un Escape Room. S'ha triat el joc de l'Escape Room, ja que és un joc d'actualitat que s'està aplicant en molts contextos. A més, ha adquirit rellevància com a estratègia d'aprenentatge per tal de promoure la motivació, el treball en equip i el compromís de l'alumne amb l'aprenentatge. Finalment, el disseny d'aquesta activitat de l'Escape Room es posa en pràctica i s'avalua com a eina d'aprenentatge en l'àmbit de l'àlgebra.

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC, en endavant) és una matèria que ha anat guanyant presència al sector empresarial durant la darrera dècada. El canvi de mentalitat a la societat, que comencen a sentir preocupació pels efectes socials i mediambientals que les empreses causen amb la seva activitat, i les iniciatives proposades per diferents organitzacions, com el Pacte Mundial promogut per l'Organització Mundial de les Nacions Unides, han recolzat l'auge en aquesta matèria. La Responsabilitat Social Corporativa és una matèria molt present a dia d'avui al sector empresarial el que ha generat una inquietud personal potenciada pels coneixements adquirits al Màster de Gestió i Comunicació d'Entitats Socials i Solidàries. Davant d'aquesta inquietud, es busca aprofundir en la matèria i, per això, el treball s'ha estructurat en dos capítols principals. El primer d'ells, el Marc Teòric, aprofundeix en el concepte de Responsabilitat Social Corporativa, així com les principals característiques, teories i l'evolució des del seu origen fins a l'actualitat. El segon capítol exposa els resultats de l'anàlisi mitjançant la creació del Pla Estratègic de RSC per a la Fundació CIRCE (CIRCE, d'ara endavant). La metodologia implementada per a l'elaboració del present treball és la coneguda metodologia de cas, l'objectiu de la qual és l'elaboració d'un projecte en una organització, en aquest cas és real i sota la supervisió del mateix Departament de Sostenibilitat per a la seva posada en pràctica futura. Amb això, es busca formular diferents línies estratègiques i accions per les quals CIRCE es guiarà per implementar la Responsabilitat Social Corporativa. De manera més detallada, per desenvolupar el Pla Estratègic de RSC de CIRCE, essent l'objectiu principal del treball, s'ha emportat una anàlisi interna i externa de l'organització mitjançant el mètode DAFO. A més, s'han identificat els principals grups d'interès que es veuen afectats de manera directa i indirecta pel desenvolupament de la pròpia activitat, prioritzant els que influeixin més en matèria de RSC. Posteriorment, després d'haver realitzat una anàlisi, el més objectiu i contrastat possible, es proposen objectius i accions estratègiques en relació amb la missió i la visió de l'organització. Aquestes línies estratègiques són mesures amb indicadors per a la seva posterior avaluació i revisió. Finalment, es presenten les conclusions després de la construcció del mateix Pla Estratègic per a CIRCE.