TFM

Aquest treball ofereix una aproximació de l’aprenentatge basat en jocs -i, especialment, els jocs de taula-, com a eina per motivar i potenciar la pràctica de l’expressió oral en català en un ambient castellanoparlant. Presenta també una alternativa saludable al consum indiscriminat i desmesurat de les pantalles per part dels joves. Es presenta, doncs, el joc de taula com un element lúdic amb gran potencial educatiu a l’aula de secundària. Per incorporar els jocs de taula com a metodologia didàctica, s’exposen quatre situacions d’aprenentatge a través de les quals l’alumnat de tercer d’ESO treballarà el vocabulari emocional, la descripció, la narració i l’argumentació. A més a més dels sabers esmentats, es desenvoluparan diverses competències de llengua catalana: comprensió oral, expressió escrita, llenguatge democràtic i no discriminatori i, sobretot, expressió oral, i competències transversals: ciutadana i personal, social i d'aprendre a aprendre. Per provar l’eficàcia d’aquesta metodologia, es duen a terme quatre sessions de joc de taula amb alumnes de l’institut Pompeu Fabra de Badalona. A partir d’observació participant i un qüestionari que s’entrega a l’alumnat es descobreix que l’activitat desperta l’interès de l’alumnat, quins jocs han agradat més i quins menys i quins han fomentat més l’aprenentatge, si se n’ha comprès el funcionament, si es disposa dels recursos lingüístics necessaris per jugar, si es parla constantment en català durant la sessió de jocs, si s’escolta activament, es respecten els torns de paraula i hi ha una bona autogestió de l’aprenentatge. També s’ha preguntat a l’alumnat l’idioma vehicular a casa i a l’institut i les hores de consum del mòbil setmanal.

Este trabajo aborda el actual contexto sociolingüístico de Barcelona y se centra en la situación de contacto de lenguas entre el español y el catalán. En concreto, desarrolla uno de los principales fenómenos asociados a dicho contacto de lenguas: las interferencias lingüísticas. Para conocer el alcance de este fenómeno sociolingüístico, realizamos un breve recorrido diacrónico y sincrónico acerca de la evolución de la enseñanza en los centros educativos de Barcelona desde los inicios de la democracia hasta la actualidad, que nos permite, acto seguido, aproximarnos a las posibles causas por las que se producen las interferencias en hablantes bilingües de español y catalán. Este planteamiento se pondrá en práctica a través de una propuesta de innovación pedagógica basada en una situación de aprendizaje dirigida a estudiantes de 4.º de la ESO de un centro educativo de Barcelona. En ella, el alumnado, desde un enfoque eminentemente práctico, se aproximará al concepto de interferencia lingüística, relacionándolo con el contexto social y educativo en el que se enmarca este estudio, y atendiendo a sus diferentes niveles de análisis (fonético, morfosintáctico y léxico). De este modo, será capaz de conocer, diagnosticar y prevenir de forma eficiente las interferencias del catalán que puedan producirse en su comunicación diaria en español, de modo que optimizará su competencia comunicativa en ambas lenguas.

Aquest Treball de Fi de Màster presenta una metodologia innovadora que pretén impulsar l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura catalana a Secundària a través de la creació d’una ficció sonora. El projecte planteja que els i les estudiants, a través de l’elaboració d’una peça sonora, treballin la lectura, comprensió i anàlisi d’una obra literària i millorin la seva comprensió lectora, les competències d’expressió oral i escrita i digital. La ficció sonora té un gran potencial com a eina didàctica i permet treballar de manera cooperativa, participativa i inclusiva i abordar totes les competències bàsiques.

Esta propuesta de innovación plantea el uso de la radio escolar para fomentar la expresión oral en catalán en el Institut Escola Trinitat Nova de Barcelona. Se trata de un centro de máxima complejidad en el que el alumnado no se expresa prácticamente nunca en catalán; lengua que se percibe únicamente como académica y que se emplea exclusivamente en el horario de esta materia. A través de la argumentación y el debate, en este caso radiofónico, se quiere redefinir el catalán como una lengua de comunicación real con el que se practique la expresión oral. La propuesta adopta la forma de una situación de aprendizaje de acuerdo con el nuevo currículum, en vigor desde el curso 2022-2023.