Departament d'Humanitats i Ciències de l'Educació

La empleabilidad es uno de los factores angulares en las políticas públicas universitarias. De hecho, es habitual que las instituciones públicas intenten adaptar la oferta de Educación Superior a la demanda real del mercado de trabajo. En este sentido, es fundamental parametrizar los factores de interés de los estudiantes a la hora de desarrollar sus preferencias hacia las universidades. En esta investigación analizamos los factores que condicionan a los futuros universitarios cuando tratan de elegir centro de enseñanza superior. Se realizó un estudio cuantitativo clusterizando factores de importancia, desde un enfoque econométrico y factorial. Se concluye que el sexo, el tipo de centro de Secundaria de procedencia y el nivel socioeconómico son factores determinantes de elección. Ello es clave como herramienta para la previsión de empleabilidad y de mejora a la hora de proporcionar a los estudiantes, los centros universitarios y las administraciones públicas.

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.