Departament de Dret i Ciències Polítiques

En el present estudi s’analitza el fenomen de la estrangeria a Espanya a través de les diferentes èpoques que s’han anat succeint, pel canvi de tendència que ha fet passar a Espanya d’ésser un país d’emigració a un país d’immigració. Aquest canvi de tendència, que s’ha incrementat principalment a partir de l’any 2000, ha provocat diferents moments que han tingut reflex directe en dos aspectes objectes d’estudi: - Les diferentes problemàtiques que han anat sorgint en cada moment - Les adaptacions normatives que s’han anat realitzant al respecte El principal objecte d’estudi és el referit al tracte dels ciutadans que no son posseïdors d’autorització de residència comunitària, irregulars a Espanya, la qual cosa ha estat un cavall de batalla per part dels diferents governs. En concret s’analitzaran els instruments que tenen com a finalitat la lluita contra l’estança de ciutadans irregulars a Espanya, així com l’anàlisi de bosses d’il·legals i la feina que aquesta duen a terme sense comptar amb l’autorització de residència i treball i molt menys encara contracte de treball i alta a la seguretat social. Com a conseqüència d’aquests fets s’han promulgat diferentes lleis i reglaments des que es va promulgar la primera llei d’estrangeria en l’any 1985. Tanmateix s’han anat prenent una sèrie de mesures que han portat a que es donessin diferents procediments de regularització extraordinària. El present treball consta de dues parts: en una primera part s’exposen dintre d’un context general, la condició jurídica dels ciutadans estrangers a Espanya, així com els drets i llibertats que per llei se’ls reconeixen. 7 En una segona part es realitza un estudi de les successives lleis d’estrangeria que s’han promulgat a Espanya i seguidament s’analitzen les diferentes matèries que afecten als ciutadans estrangers. Finalment s´estudiaran les diferentes possibilitats de regularització que tenen aquests ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, mitjançant les diferentes sol·licituds d’autorització de residència per a circumstancies excepcionals, conegudes també com a arrelament. Aquestes autoritzacions de residència son l’eix central i clau, per a demostrar per a un costat les contradiccions de la norma, al permetre per un costat la legalització de ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, i per l’altre per posar de manifest mitjançant dades que s’inclouen, com les diferentes lleis i solucions que s’han aplicat en cada moment no han fet reduir el nombre de ciutadans il·legals sinó augmentar-los. Tanmateix es demostra juntament a les solucions plantejades fins el moment, com hi ha possibles solucions que permetran acabar amb les contradiccions normatives i arribar a obtenir resultats positius per a disminuir el nombre d’immigrants il·legals.

La presente tesis nace como consecuencia de la vinculación de su autor con el desempeño profesional policial en tareas de control de fronteras. Del desenvolvimiento de dicha actividad laboral, en contacto directo con personas inmigrantes y profesionales del derecho, surge una inquietud y necesidad de tratar el tema de la inmigración prescindiendo de tópicos maniqueístas.
Con ello se intenta exteriorizar sin pretender ser exhaustivos, toda vez el carácter multidisciplinar del fenómeno, las repercusiones y derivaciones substantivas que son consecuencia directa de la cuestión de fondo planteada, y como son vividas por la comunidad de acogida en el momento histórico presente. En el terreno de la praxis, se ha considerado de vital importancia para la sociedad en su conjunto la exigencia de efectuar periódicamente prospectivas de futuro, que teniendo en cuenta de forma equilibrada la variabilidad de las circunstancias aleatorias y sus posibles cambios permitan prever el escenario real a medio y largo plazo. No se oculta por tanto que, sin incurrir en exagerados trascendentalismos, el análisis y entendimiento de las claves de los movimientos migratorios se adivina como una de las cuestiones cardinales para el futuro de la humanidad.