Comunicacions a congressos

La empleabilidad es uno de los factores angulares en las políticas públicas universitarias. De hecho, es habitual que las instituciones públicas intenten adaptar la oferta de Educación Superior a la demanda real del mercado de trabajo. En este sentido, es fundamental parametrizar los factores de interés de los estudiantes a la hora de desarrollar sus preferencias hacia las universidades. En esta investigación analizamos los factores que condicionan a los futuros universitarios cuando tratan de elegir centro de enseñanza superior. Se realizó un estudio cuantitativo clusterizando factores de importancia, desde un enfoque econométrico y factorial. Se concluye que el sexo, el tipo de centro de Secundaria de procedencia y el nivel socioeconómico son factores determinantes de elección. Ello es clave como herramienta para la previsión de empleabilidad y de mejora a la hora de proporcionar a los estudiantes, los centros universitarios y las administraciones públicas.

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.