Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10637/15343

El derecho fundamental de la libertad de expresión en relación con los medios de comunicación en el marco de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de los Derechos Humanos


Vista previa

Ver/Abrir:
 Derecho_Rodriguez_2023.pdf

793,78 kB
Adobe PDF
Título : El derecho fundamental de la libertad de expresión en relación con los medios de comunicación en el marco de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de los Derechos Humanos
Autor : Rodríguez Casadevall, Alex
Materias: Tribunal Europeo de Derechos Humanos.Libertad de expresión.Medios de comunicación social.Tribunal Europeu dels Drets de l'Home.Llibertat d'expressió.Mitjans de comunicació de massa.
Resumen : Este trabajo pretende establecer un acercamiento a la jurisprudencia del TEDH en materia de libertad de expresión de los medios de comunicación, con el objetivo de comprender el alcance y las restricciones de este derecho fundamental. En este sentido, estudiaremos el equilibrio jurisprudencial europeo entre la protección de esta libertad y otros derechos, principios y valores convencionales. Tras conocer las sentencias más relevantes relativas a la libertad de expresión de los medios de comunicación, analizaremos los medios de censura directa e indirecta de la prensa, el chilling effect, la protección de las fuentes de la información, así como la figura de los alertadores. Repasaremos las sentencias más notorias de la libertad de expresión en el mundo digital, artístico y científico. Finalizaremos con el abuso de derecho. Todo ello nos llevará a entender que, a pesar de ser la libertad de expresión un derecho fundamental, este no es absoluto. El TEDH ha dejado establecido que, en esta materia, no todo vale y, por otro lado, ha recordado que cualquier delimitación o condicionamiento de los poderes estatales sobre el derecho a expresarse o a obtener información, pone en grave peligro la democracia de un país. En definitiva, este trabajo intenta ofrecer una visión global de la postura europea en materia de libertad de expresión. Su elevada protección en algunos aspectos le ha valido críticas, sin embargo, hay que tener en cuenta que algunos conceptos morales no tienen uniformidad en esta Europa en constante evolución sin olvidar que, por ser una libertad relacional, su ejercicio causa controversia y debate.

Aquest treball pretén establir un acostament a la jurisprudència del TEDH en matèria de llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació, amb l'objectiu de comprendre l'abast i les restriccions d'aquest dret fonamental. En aquest sentit, estudiarem l'equilibri jurisprudencial europeu entre la protecció d'aquesta llibertat i altres drets, principis i valors convencionals. Després de conèixer les sentències més rellevants relatives a la llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació, analitzarem els mitjans de censura directa i indirecta de la premsa, el chilling effect, la protecció de les fonts de la informació, així com la figura dels alertadors. Repassarem les sentències més notables de la llibertat d'expressió en el món digital, artístic i científic. Finalitzarem amb l'abús de dret. Tot això ens portarà a entendre que, malgrat ser la llibertat d'expressió un dret fonamental, aquest no és absolut. El TEDH ha deixat establert que, en aquesta matèria, no tot val i, d'altra banda, ha recordat que qualsevol delimitació o condicionament dels poders estatals sobre el dret a expressar-se o a obtenir informació, posa en greu perill la democràcia d'un país. En definitiva, aquest treball intenta oferir una visió global de la postura europea en matèria de llibertat d’expressió. La seva elevada protecció en alguns aspectes li ha valgut crítiques, no obstant, cal tenir en compte que alguns conceptes morals no tenen uniformitat en aquesta Europa en constant evolució sense oblidar que, per ser una llibertat relacional, el seu exercici causa controvèrsia i debat.

This work aims to establish an approach to the jurisprudence of the European Court of Human Rights (ECtHR) on freedom of expression of the media, with the objective of understanding the scope and restrictions of this fundamental right. In this sense, we will study the European jurisprudential balance between the protection of this freedom and other conventional rights, principles, and values. After learning about the most relevant judgement related to freedom of expression of the media, we will analyse the means of direct and indirect censorship of the press, the chilling effect, the protection of sources of information, as well as the figure of whistle-blowers. We will review the most notable judgment on freedom of expression in de digital, artistic, and scientific worlds. Finally, we will conclude with the abuse or rights. All of this will lead us to understand that, despite freedom of expression being a fundamental right, it is not absolute. The ECtHR has established that not everything is permissible in this matter, and on the other hand, it has reminded us that any delimitation or conditioning of state power over the right to express oneself or obtain information seriously endangers a country’s democracy. In conclusion, this work aims to offer a global view of the European position on freedom of expression. Its high protection in some aspects has earned criticism, however, it is essential to consider that some moral concepts do no have uniformity in this constantly evolving Europe, and that’s as a relational freedoms, its exercise causes controversy and debate.
Director(es): Garriga Cots, Ada
URI : http://hdl.handle.net/10637/15343
Derechos: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.es
Fecha de publicación : sep-2023
Centro : Universitat Abat Oliba CEU
Aparece en las colecciones: TFG





Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.