La metafísica del conocimiento de Karl Rahner. Análisis de "Espíritu en el mundo"

Abstract

El teòleg jesuïta Karl Rahner, després del Concili Vaticà II, es convertí en el paladí de la nouvelle théologie i en el princeps novorum theologorum mitjançant la proclama del seu gir antropològic. Cal analitzar aquest teòleg de Friburg, per a una comprensió adequada, des dels seus fonaments filosòfics. La metafísica transcendental de Karl Rahner ―expressada en la seva coneguda obra Geist in Welt― està clarament fonamentada en el pensament de l’existencialista Heidegger i en el tomisme transcendental de Maréchal. No obstant això, Rahner es presenta com autèntic intèrpret de sant Tomàs d’Aquino, però, en realitat, tergiversa els texts, contexts i principis de l’Angèlic. El nostre autor, amb la seva Erkenntnismetaphysik, duu fins a les darreres conseqüències el cogito cartesià, identificant en l’home l’ésser, el fet de conèixer i l’objecte conegut, ignorant la distinció que l’Angèlic fa de l’ésser natural i de l’ésser cognoscitiu. Per altra banda, el concepte clau, per entendre la metafísica transcendental del Pare Rahner, és el Vorgriff o anticipació, que és un coneixement apriòric i atemàtic de l’ésser en general. A més a més, Karl Rahner arriba a interpretar la gnoseologia de l’Aquinat identificant ―sic et simpliciter― la conversio ad phantasma, l’abstractio i la reditio in seipsum, sense tenir en compte que sant Tomàs parla d’una unitat dels distints processos cognoscitius, però no els identifica. En conseqüència, Karl Rahner instrumentalitza la metafísica i gnoseologia tomistes pràcticament en la seva totalitat. En definitiva ―seguint Cornelio Fabro―, Rahner “non tam est thomista, quam philosophiae thomisticae depravator”.

El teólogo jesuita Karl Rahner, después del Concilio Vaticano II, se convirtió en el paladín de la nouvelle théologie y en el princeps novorum theologorum mediante la proclama de su giro antropológico. Es menester analizar a este teólogo de Friburgo, para comprenderlo adecuadamente, desde sus fundamentos filosóficos. La metafísica trascendental de Karl Rahner ―expresada en su célebre obra Geist in Welt― está claramente fundamentada en el pensamiento del existencialista Heidegger y en el tomismo trascendental de Maréchal. No obstante, Rahner se presenta como auténtico intérprete de santo Tomás de Aquino, mas, en verdad, tergiversa los mismos textos, contextos y principios del Angélico. Nuestro autor, con su Erkenntnismetaphysik, lleva el cogito cartesiano hasta sus últimas consecuencias, identificando en el hombre el ser, el conocer y el objeto conocido, ignorando la distinción que el Angélico hace del ser natural y del ser cognoscitivo. Por otra parte, el concepto clave, para entender la metafísica trascendental del padre Rahner, es el Vorgriff o anticipación, que es un saber apriórico y atemático del ser en general. Además, Karl Rahner llega a mal interpretar la gnoseología del Aquinate identificando ―sic et simpliciter― la conversio ad phantasma, la abstractio y la reditio in seipsum, sin tener en cuenta que santo Tomás habla de una unidad de los distintos procesos cognoscitivos, pero no los identifica. Por consiguiente, Karl Rahner instrumentaliza la metafísica y la gnoseología tomistas prácticamente en su totalidad. En definitiva ―siguiendo a Cornelio Fabro―, Rahner “non tam est thomista, quam philosophiae thomisticae depravator”.

The Jesuit theologian Karl Rahner, after the Second Vatican Council, became the nouvelle théologie's paladin and princeps novorum theologorum by making an anthropological turn. It is necessary to analyze this theologian from Freiburg from his philosophical foundations to properly understand him. Karl Rahner's transcendental metaphysic ―expressed in his famous work Geist in Welt― is clearly based on both Heidegger's existential thought and Maréchal’s transcendental Thomism. Nevertheless, although Rahner acts as an authentic Saint Thomas of Aquinas interpreter, he distorts Angelic's texts, contexts and principles. Our author, with his Erkenntnismetaphysik, takes the Cartesian cogito to the last consequences, identifying in man the being, knowledge and known object, ignoring the distinction that Angelic makes between natural being and cognitive being. Additionally, the key concept to understand Father Rahner's transcendental metaphysics is Vorgriff or anticipation, which is an aprioric and unthematic knowledge of the being in general. Furthermore, Karl Rahner misunderstands Aquinas’ gnoseology, identifying ―sic et simpliciter― the conversio ad phantasma, abstractio and reditio in seipsum, disregarding that Saint Thomas refers to a unity between different cognitive processes without identifying them. Consequently, Karl Rahner instrumentalizes thomistic metaphysics and gnoseology, almost in its entirety. In short ―as Cornelio Fabro indicates― Rahner “non tam est thomista, quam philosophiae thomisticae depravator”.