Departament d'Humanitats i Ciències de l'Educació

Este artículo estudia el papel de las lenguas usadas en la Primera Vuelta al Mundo, expedición internacional que tenía tripulantes de una veintena de países, que hablaban lenguas distintas. La comunicación exigía lenguas vehiculares a bordo: el español y, en algunos casos, el latín y el sabir. Durante el recorrido, el portugués —con sus pídgines— y el malayo contribuyeron al comercio y las relaciones con los países visitados. El conocimiento de idiomas fue una clave de gran importancia para el éxito del viaje.

La paraula de l´home, signe per excel·lència de la comunicació humana, ha estat considerada pels filòsofs des de l´anomenat “gir llingüístic” com allò que o és l´única realitat o bé constitueix un obstacle per accedir a l´èsser de les coses i manifestar la veritat. Pel contrari, en aquesta investigació es pretén estudiar sota la guia del pensament de Tomàs d´Aquino que la llum de la paraula és el fonament del perfeccionament de la vida humana en totes les seves dimensions i que el llenguatge es converteix d´alguna manera en l´obra mestra de la cultura humana.