Departament de Ciències Econòmiques i Empresarials

Aquest estudi examina la relació entre la formació financera dels directius catalans durant la dècada 2006-2015 i el rendiment de les empreses en que col.laboren, concluint sobre si hi ha alguna relació entre coneixements financers dels seus directius i el progrés de les empreses durant el període analitzat. També presenta un dibuix amb l'oferta econòmica actual a Catalunya i les principals ajudes existents per cursar aquests estudis. Per a l'anàlisi es parteix d'un resum de la principal literatura per diversos autors i localitzacions fins a la data, on s'observa que la discussió no és pacífica i que hi ha poques referències pel període i marc geogràfic analitzat. Posteriorment es sintetitza la oferta de formació econòmica financera a Catalunya, així com els principals ajuts existents, bàsicament en forma de beques, subvencions o préstecs. A continuació es realitza una profunda anàlisi empírica on s’estableix una mostra de les 500 principals pimes catalanes del 2006 i s’observa la seva evolució durant la dècada analitzada, tractant de trobar si existeix una relació lineal entre la titulació dels directius i l'evolució de les empreses durant el període analitzat.

Tesi doctoral centrada en l’anàlisi i l’evolució de la Diplomatura en Infermeria a Catalunya d’ençà de 1990 i fins al moment que s’extingeix. L’objectiu de la recerca és avaluar la implantació i el desenvolupament dels estudis superiors d’infermeria en el context de la Catalunya autonòmica (1980-2012) i les seves polítiques de descentralització acadèmica i institucional. Atesa la incidència sanitària, social i econòmica de la infermeria i la seva repercussió en la formació professional, se n’examina la implantació a les diferents universitats catalanes a partir de les respectives escoles universitàries d’infermeria, el model formatiu, teòric i pràctic, i l’evolució del mapa de l’oferta i la demanda fins a la implantació del Grau d’Infermeria.

Les investigacions realitzades a Catalunya sobre les opcions institucionals han estat fins ara força escasses. Amb l'objecte de conèixer els factors d'elecció, s'ha realitzat una investigació quantitativa centrada en estudiants de segon curs de batxillerat a Catalunya, on es recullen les seves opinions, expectatives i preferències sobre l'elecció d'universitat, així com les motivacions i actituds manifestes. L'estudi posa de relleu que en una decisió d'alta implicació com hauria de ser l'elecció d'universitat, la presa de decisions obeeix a criteris sovint irracionals, basats en percepcions, essent la demanda poc permeable als instruments de marketing i comunicació que utilitza l'oferta per influir en la seva decisió.

La tesis analitza l'expansió cap el sector públic de les formes de gestió de sector privat d'organització d'empreses i té com a hipòtesi central que l'expansió del model gerencial -introduït al món local per la Llei d'organització Comarcal de Catalunya a l'any 1987- en una zona especialment favorable de la gestió pública com els consorcis públics locals, és molt més limitada del que cabia esperar a partir del discurs predominant.

És plantegen com a subhipòtesis demostrar una més gran acceptació en aquells consorci els quals, primerament, tenen per objecte la realització de serveis susceptibles de prestació per part d'empreses privades, en segona lloc, aquells en que participa la Generalitat de Catalunya i finalment, aquells de més recent creació.

La tesis esta estructurada en tres parts. La primera part realitza una conceptualització de l'objecte d'estudi, analitzant el corpus teòric que anima l'expansió del nou model gerencial, les funcions de la direcció i les funcions executives locals a Catalunya.

La segona part esta dedicada a l'estudi i coneixement de la realitat dels 173 consorcis locals actius a Catalunya, estatutària i empíricament, necessari per la demostració de la hipòtesi.

La tercera part recull impacte del model sobre els ens analitzats i conclou que tot i que el discurs dominant de la Nova Gestió Pública impregna (90%) la organització dels ens locals, la realitat demostra també de facto que el model gerencial real i efectiu és minoritari (23%) i per tant aquestes figures modernitzadores no han tingut l'èxit esperat, demostrant una desintonia entre l'acceptació ideològica del model i la seva presencia real.

S'adjunta finalment un apèndix documental amb les taules d'estructuració de la informació obtinguda, persones entrevistades, models, etc..., i la bibliografia de referència utilitzada.