Departament de Ciències Econòmiques i Empresarials

El propòsit de l’estudi consisteix en identificar millors practiques d’aplicació de la Formació com a eina amb impacte en objectius de negoci. Es comença realitzant una definició de formació orientada a resultats i es descriuen els principals models existents per avaluar el seu impacte. S’estudien 15 empreses del IBEX 35 a partir d’entrevistes semiestructurades i de les seves respostes a un qüestionari complementari. S’extrauen conclusiones i s’emeten recomanacions de cara a la pràctica.

L’augment de l’esperança de vida és un dels assoliments del progrés de la humanitat, per aplicació dels avanços en diferents ciències i tècniques. Al mateix temps, es generalitzen taxes de natalitat decreixents, pràcticament a tots els països, tot i tenir graus de desenvolupament econòmic diferents i, de tot això, en resulta la necessitat de replantejar les etapes de la vida que han prevalgut en les últimes dècades, pel que fa als diferents períodes, educatiu, actiu i jubilació. Aquesta Tesis parteix de la base de que aquesta divisió no serà aplicable a partir d’ara: el recorregut vital estarà composat per més etapes i això comportarà una vida professional en actiu més llarga. La necessitat de dotar a les persones d’una major llibertat d’elecció, en la seva vida laboral o professional, serà un atribut positiu i desitjable. L’activitat perllongada té efectes en àrees tan diverses com l’estat cognitiu individual, o els sistemes de pensions o sanitat. La nova situació tindrà conseqüències econòmiques i socials de gran importància, davant d’un escenari que no s’havia produït mai abans. Les diferents legislacions hauran de contemplar també la nova situació. Serà necessària una actitud diferent de les persones, en les seves professions i recorreguts vitals. L’aprenentatge constant, “lifelong learning”, serà una necessitat a la que haurà de donar-se resposta de forma decidida des de les empreses i, en especial, des de les institucions educatives. L’emprenedoria, com a forma de perllongar la vida professional, és ja una opció en creixement, per a les persones amb un recorregut professional previ, tenint en compte que l’actitud emprenedora té components de personalitat, però que també pot ser apresa i entrenada. Les empreses hauran d’incorporar la gestió de l’edat en els seus plans estratègics, en una societat on els diferents “stakeholders” valoraran aquestes polítiques, dins d’una gestió integral responsable i sostenible. L’edat de les persones és una categoria social que canvia, pels paràmetres ja citats, com l’esperança de vida, lliure de discapacitat, o per canvis en els valors socials, al no ser acceptable en una societat on es viu més anys que l’edat sigui un factor de discriminació. En les següents pàgines s’utilitza l’enfoc propi de la investigació qualitativa i, no obstant les inèrcies culturals de tot tipus, es proposa la prolongació de la vida laboral com a base de benestar i model de desenvolupament sostenible per les pròximes dècades.

El Tribunal de Cuentas és un òrgan constitucional que té les funcions de fiscalització externa de la gestió econòmic-financera del Sector públic i del seu enjudiciament comptable. La Constitució Espanyola altrament predica gestionar sota els principis d’economia, eficiència i eficàcia. Sempre, però especialment en els temps de crisi en la que ens trobem, s’haurà d’examinar i informar de manera expressa a la llum dels esmentats principis constitucionals la gestió pública.

Els dons, ens expliquen els historiadors, poden ser de l'estil "et dono perquè em donis" (clientelisme o intercanvi) o de l'estil "et dono perquè donis a altres" (cadena de favors). Els antropòlegs ens ensenyen quan res pot parlar d'autèntic do o de generositat aparent. Els economistes, a partir del concepte d'economies externes positives expliquen a través de la difusió del coneixement i de l'aprenentatge per experiència, la presència de dons en el funcionament dels mercats. A causa de que, en els casos esmentats, el benefici social és més gran que el rendiment privat per al promotor. Es presenta com a exemple un cas real: la introducció de l'automòbil a Espanya a través dels primers anys de l'empresa SEAT. Es conclou amb l'afirmació que el do apareix per dret propi en la ciència econòmica.

Aquesta investigació estudia l’abast de la responsabilitat social corporativa al camp dels despatxos professionals, incidint amb especial atenció al grau d’implantació a les Gestories Administratives adscrites al Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya de la província de Lleida. S’analitzen els conceptes i àmbits de la responsabilitat social empresarial. En el present treball s’estudia la conceptualització doctrinal de la Responsabilitat Social Corporativa en els seus aspectes legislatius, de gestió organitzativa i de les seves capacitats en l’àmbit del màrqueting. Mitjançant el present treball s’obté evidencia de que les Gestories Administratives de la província de Lleida mantenen un alt grau de retard en la implantació i difusió de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa. Per tant, després de la investigació empírica de cada una de les pàgines web de les Gestories Administratives en relació a quatre variables significatives: existència de memòria anual de RSC, de codi de conducta, d’accions de sostenibilitat, i de publicació i transparència de resultats econòmics i financers, es constata que hi ha grans possibilitats de desenvolupament a nivell de màrqueting social.

Aquest estudi examina la relació entre la formació financera dels directius catalans durant la dècada 2006-2015 i el rendiment de les empreses en que col.laboren, concluint sobre si hi ha alguna relació entre coneixements financers dels seus directius i el progrés de les empreses durant el període analitzat. També presenta un dibuix amb l'oferta econòmica actual a Catalunya i les principals ajudes existents per cursar aquests estudis. Per a l'anàlisi es parteix d'un resum de la principal literatura per diversos autors i localitzacions fins a la data, on s'observa que la discussió no és pacífica i que hi ha poques referències pel període i marc geogràfic analitzat. Posteriorment es sintetitza la oferta de formació econòmica financera a Catalunya, així com els principals ajuts existents, bàsicament en forma de beques, subvencions o préstecs. A continuació es realitza una profunda anàlisi empírica on s’estableix una mostra de les 500 principals pimes catalanes del 2006 i s’observa la seva evolució durant la dècada analitzada, tractant de trobar si existeix una relació lineal entre la titulació dels directius i l'evolució de les empreses durant el període analitzat.

En el camp de l'empresa familiar, l'estudi dels diferents factors que influeixen en els processos de transició i successió generacional han estat afrontats des de diferents perspectives i factors influents amb, especial rellevància, en el canvi generacional de 1ª generació (Fundadors) a la 2ª generació (els seus fills). No obstant això, comparativament, pocs han tractat el mateix fet entre la 2ª generació de germans a la 3ª generació de primers-germans. Aquesta tesi focalitza la seva recerca en aquesta última casuística des de diversos aspectes: el perfil dels Fundadors, la seva influència en la família, el govern i la riquesa i si, aquests aspectes, són determinants en la construcció de l'escenari de continuïtat entre la 2ª i 3ª generació. Al seu torn, la tesi recull la construcció del marc de la família i l'empresa per separat para, posteriorment, fusionar tots dos sistemes i construir un model holístico que cohesioni la voluntat individual dels membres de la família empresària. Sobre aquestes premisses, es presenta un model de consultoria practica amb famílies empresàries orientat a la construcció de l'escenari de continuïtat que faciliti la convivència i transit generacional i la posterior successió. En les conclusions, s'argumenta que, la influència familiar en la 3ªgeneració no és determinant a l'hora de prendre una decisió sobre l'escenari de continuïtat i si ho són el model de govern i la riquesa. També es troben arguments per justificar la riquesa socioemocional en l'adopció d'acords rellevants. No obstant això, sí són rellevants els indicadors que interrompen els processos en aquests supòsits i que s'identifica en la disfuncionalidad dels germans en la 2ªgeneraciónn que impedeixen que els seus fills, la 3ª generació, se sentin vinculats i compromesos amb el projecte de continuïtat. Finalitza la tesi proposant noves línies de recerca per ampliar les recerques en aquest tipus d'empreses familiars amb menor vincle emocional i major sentit racional i expectatives de les voluntats individuals dels membres de la família.

Aquesta tesi doctoral proposa tres models de risc per millorar la supervisió macroprudencial bancària. L'objectiu és crear una línia de defensa que permeti gestionar millor el risc sistèmic en el sistema financer internacional. Dos models permeten conèixer les interrelacions de risc entre les contrapartides financeres i la seva exposició al risc país. El tercer model és una simulació de Montecarlo per calcular la probabilitat d'impagament d'una entitat de contrapartida central (ECC).

La gestió del canvi és una de les àrees de coneixement que ha tingut un desenvolupament més important en el món de la gestió de les organitzacions en les últimes tres dècades. A mesura que s'accelera el canvi en l'entorn empresarial, les empreses es veuen cada vegada més sotmeses al desafiament de adaptar-se als nous escenaris. Per aquesta raó, adquireix una importància creixent administrar adequadament els processos de canvi que l'empresa ha de dissenyar i implementar. En l'actualitat, aquesta àrea s'està convertint en clau ja que el nombre de processos de canvi, així com la seva importància i el risc que això comporta, va en augment. La Intel·ligència Emocional és percebuda com una cosa capaç de contribuir a poder millorar els resultats de negoci a través de la millora en el rendiment personal; per això, la IE ha estat estudiada en diverses àrees del vast món dels negocis. Per vincular els dos conceptes, IE i gestió del canvi, i per estudiar la possible influència de la IE en els resultats finals dels processos de canvi, s'ha triat i desenvolupat un cas particular: s'ha seleccionat una mostra de 31 gerents de negoci , els quals han dirigit personalment un projecte de gestió del canvi. Considerant aquests 31 gerents i els corresponents 31 projectes de gestió del canvi, les dades requerides per a aquest estudi es van recopilar a través d'una entrevista, una enquesta i un test personal de l'IE. Aquesta tesi pretén analitzar les dades recollides amb la finalitat d'investigar i establir qualsevol possible relació de la IE en els resultats finals dels corresponents projectes de gestió del canvi. Els resultats indiquen l'existència d'una relació entre l'EI dels líders del procés de canvi i l'èxit fracàs del corresponent projecte. Donada la creixent importància de la gestió del canvi, qualsevol fet, circumstància o variable capaç de contribuir a la millora del grau d'èxit d'aquest tipus de processos seria d'una importància considerable.

Aquest treball exposa el contingut central de la filosofia moral i política de sant Tomàs d’Aquino, segons la interpretació que en fa John Finnis, per extreure’n un conjunt de set criteris (els “criteris Aquino-Finnis”), que permeten, d’una banda, definir el concepte d’economia del bé comú, i d’altra banda, avaluar la mesura en què una proposta donada d’organització econòmica i social s’ajusta al punt de vista tomista de l’economia del bé comú. Aquest conjunt de criteris són aplicats per avaluar el grau l’ajust a l’economia del bé comú en els casos de l’economia del benestar clàssica i de la proposta de justícia com a equitat exposada per John Rawls. En ambdós casos es rebutja la hipòtesi que la corresponent proposta està d’acord amb el concepte tomista d’economia del bé comú.