Departament de Ciències Econòmiques i Empresarials

Obra galardonada con el Premio de Investigación en Humanidades y Ciencias Sociales Ciutat de Palma 1998. El libro "L'urbanisme a la ciutat de Palma de Mallorca" examina la evolución urbanística de la ciudad de Palma desde su fundación romana hasta analizar las políticas urbanísticas de los noventa. A lo largo de sus páginas, se realiza un detallado recorrido histórico, abordando los cambios significativos en la planificación y el desarrollo urbano de la ciudad. Se exploran las transformaciones arquitectónicas y urbanísticas que ha experimentado Palma, desde su origen romano hasta llegar a las políticas urbanísticas implementadas en la década de los noventa. El libro ofrece una visión integral de la historia urbanística de Palma, destacando cómo diversas épocas y decisiones políticas han dejado su huella en la configuración y estructura de la ciudad

Por primera vez se ofrece en un solo volumen una aproximación politológica, el examen socioeconómico y el análisis jurídico de las políticas públicas sociolaborales. Su enfoque pluridisciplinar permite tratar los principales elementos de esta materia de forma unitaria, conjunta y coordinada. La primera parte nos introduce en el tema de las políticas públicas, en general, y en el de las políticas sociolaborales, en particular. La segunda nos permite un completo estudio de las políticas sociales y laborales de los estados contemporáneos. Y la tercera completa la obra con un extenso análisis de los aspectos jurídicos de las políticas sociolaborales.

El capítulo "Políticas Públicas Sociolaborales: Introducción a la Política Pública" proporciona una visión general sobre las políticas públicas en el ámbito sociolaboral. Se introduce a los lectores en el concepto de política pública, destacando su relevancia en la esfera sociolaboral. El resumen aborda los enfoques y objetivos generales de estas políticas, subrayando su importancia para abordar cuestiones laborales y sociales en la sociedad. La introducción al texto sienta las bases para comprender la naturaleza, el propósito y la implementación de las políticas públicas en el ámbito sociolaboral.

Les investigacions realitzades a Catalunya sobre les opcions institucionals han estat fins ara força escasses. Amb l'objecte de conèixer els factors d'elecció, s'ha realitzat una investigació quantitativa centrada en estudiants de segon curs de batxillerat a Catalunya, on es recullen les seves opinions, expectatives i preferències sobre l'elecció d'universitat, així com les motivacions i actituds manifestes. L'estudi posa de relleu que en una decisió d'alta implicació com hauria de ser l'elecció d'universitat, la presa de decisions obeeix a criteris sovint irracionals, basats en percepcions, essent la demanda poc permeable als instruments de marketing i comunicació que utilitza l'oferta per influir en la seva decisió.

La justificació de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani com a regió econòmica, a partir de les variables habitualment utilitzades en l'economia i la necessitat d'aplicar-hi politiques pensades per la seva realitat. Descripció de les polítiques necessàries per mantenir la competitivitat del sistema i les estrangulacions més importants que ho poden impedir.

L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats.

La tesis analitza l'expansió cap el sector públic de les formes de gestió de sector privat d'organització d'empreses i té com a hipòtesi central que l'expansió del model gerencial -introduït al món local per la Llei d'organització Comarcal de Catalunya a l'any 1987- en una zona especialment favorable de la gestió pública com els consorcis públics locals, és molt més limitada del que cabia esperar a partir del discurs predominant.

És plantegen com a subhipòtesis demostrar una més gran acceptació en aquells consorci els quals, primerament, tenen per objecte la realització de serveis susceptibles de prestació per part d'empreses privades, en segona lloc, aquells en que participa la Generalitat de Catalunya i finalment, aquells de més recent creació.

La tesis esta estructurada en tres parts. La primera part realitza una conceptualització de l'objecte d'estudi, analitzant el corpus teòric que anima l'expansió del nou model gerencial, les funcions de la direcció i les funcions executives locals a Catalunya.

La segona part esta dedicada a l'estudi i coneixement de la realitat dels 173 consorcis locals actius a Catalunya, estatutària i empíricament, necessari per la demostració de la hipòtesi.

La tercera part recull impacte del model sobre els ens analitzats i conclou que tot i que el discurs dominant de la Nova Gestió Pública impregna (90%) la organització dels ens locals, la realitat demostra també de facto que el model gerencial real i efectiu és minoritari (23%) i per tant aquestes figures modernitzadores no han tingut l'èxit esperat, demostrant una desintonia entre l'acceptació ideològica del model i la seva presencia real.

S'adjunta finalment un apèndix documental amb les taules d'estructuració de la informació obtinguda, persones entrevistades, models, etc..., i la bibliografia de referència utilitzada.

Todas las empresas manifiestan la creciente dificultad de atraer y vincular a los mejores profesionales. Los expertos achacan esta situación a que los modelos retributivos se han quedado obsoletos para hacer frente al reto de ganar en la lucha por el talento en una situación como la actual, donde han cambiado radicalmente el entorno donde se desarrolla la relación empresa y profesional.Abandonamos los modelos clásicos para adentrarnos en el excitante concepto de la compensación total.La compensación total podemos definirla como todo aquello que un empleado, o candidato a serlo, percibe como contraprestación de su decisión de trabajar en una determinada organización. En la actualidad se está yendo a una mayor individualización de la relación laboral y a una mayor flexibilidad del modelo retributivo para poder llegar, conquistar individualmente, a cada empleado. Para ello se mejora más el modelo retributivo y hablamos de la compensación total flexible.