Tesis Doctorals

El present treball s'ha proposat investigar la Teràpia EMDR a la llum de l'obra de Sant Tomàs d'Aquino, seguint una triple aproximació: antropològica, teòrica i pràctica. La limitada concepció de l'ésser humà subjacent al model EMDR contrasta amb una teoria que conté importants encerts, però sobretot, amb una proposta psicoterapèutica que demostra un profund coneixement de la naturalesa humana. La psicologia tomista ofereix una nova manera de comprendre la Estimulació Bilateral, el Model SPIA i el Protocol Estàndard. Això permet fonamentar la pràctica EMDR en un sòlid cos de coneixement tradicional. A més, posa aquesta meravellosa eina en mans dels que volen basar la seva tasca terapèutica en l'antropologia del Aquinat. L'anàlisi de la Teràpia EMDR il·lumina una manera concreta d'aterrar la doctrina de Sant Tomàs en el context de la pràctica psicològica, el que suggereix que és possible idear un model de psicoteràpia basat íntegrament en l'obra del Doctor Humanitas.

El compromís acadèmic o engagement d’estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat poden explicar part de l’èxit dels programes educatius actuals. Aquest estudi persegueix dos objectius generals, u) aprofundir en el coneixement sobre el concepte d’engagement en estudiants en base al model original de Salanova i cols., (2010) i dos) identificar les variables psicosocials facilitadores i obstaculitzadores implicades en el desenvolupament i manteniment del compromís acadèmic entre estudiants (homes i dones). El present estudi és de tipus observacional i prospectiu. Es van incloure com variables facilitadores la motivació de l’assoliment, motivació escolar, autoestima, autosuficiència, suport social i estratègies d’enfrontament. Les variables que obstaculitzen que es contemplen són estrès percebut i psicopatologia. La mostra va estar composta per 603 estudiants de 1er i 4rt de l’ESO i Batxillerat un 55,9% (n=337) eren homes i un 44,1% (n=266) eren dones, d’una edat mitjana de 15,2 anys (DT= 1,6, rang entre 12 i 19 anys), procedents de quatre escoles concertades-privades de Barcelona. Les dades van ser analitzades mitjançant proves de t de Student, correlacions de Pearson i regressió lineal. Respecte al compromís acadèmic, no es van trobar diferències significatives entre nois i noies (t= -0,543; p= 0,587), tampoc en la motivació acadèmica ni en les dimensions de psicopatologia de depressió/ansietat i conducta agressiva (tots amb p> 0,05). Les dones van obtenir puntuacions significatives més altes que els homes per la nota mitjana (t= -6,603; p< 0,001), motivació d’assoliment (aproximació al mestratge (t= -2,380; p< 0,018)), autoestima (t= -2,902; p= 0,004), 7 suport social (t= -4,065; p< 0,001), cerca de suport emocional davant esdeveniments estressants (t= -3,679; p= 0,000). A les variables obstaculitzadores les dones obtenen puntuacions més elevades en estrès (t= -4,913; p< 0,001) i problemes socials (t= -2,146; p< 0,032). Els homes van obtenir puntuacions significatives més elevades a l’escala de motivació d’assoliment d’aproximació al rendiment (t= 2,494; p= 0,013), autoeficàcia (t= 2,538; p= 0,011), humor (t= 2,978; p= 0,003) i ús de substàncies davant esdeveniments estressants (t= 2,538; p= 0,008) i inatenció dins de l’escala de psicopatologia (t= 2,861; p= 0,004). Per la mostra global, les variables implicades en el desenvolupament i manteniment del compromís acadèmic van ser motivació intrínseca, amotivació, aproximació al mestratge, estrès, motivació extrínseca i problemes socials (R2= 0,634; F= 98,793; p= 0,000). A la mostra d’homes, les variables rellevants van ser motivació intrínseca, aproximació al mestratge, estrès, motivació extrínseca i religió (R2= 0,664; F= 76,584; p= 0,000). Per últim a la mostra de dones el compromís queda predit per motivació intrínseca, amotivació, depressió/ansietat i planificació (R2= 0,584; F= 54,352; p= 0,000). En resum, en el desenvolupament i manteniment del compromís acadèmic o engagement, les variables com la motivació de l’assoliment (aproximació al mestratge), la motivació acadèmica (motivació intrínseca, extrínseca i amotivació), i algunes estratègies d’afrontament (religió i planificació) actuarien com variables facilitadores, i l’estrès i la psicopatologia (depressió/ansietat i problemes socials) com obstaculitzadores. Paraules clau: compromís acadèmic, engagement, rendiment acadèmic, motivació acadèmica, motivació de l’assoliment, autoestima, autoeficàcia, suport social, estratègies d’enfrontament, estrès percebut i psicopatologia.

Este trabajo se centra en el estudio de la importancia y función del autoconocimiento en la formación de la personalidad desde la perspectiva aristotélico-tomista. Esta perspectiva permite clarificar la relación del autoconocimiento con la afectividad, a partir del estudio de la virtud y las consecuencias del desorden afectivo. Asimismo, este planteamiento se lleva a cabo en diálogo con las aportaciones y propuestas de las investigaciones realizadas en el marco de la psicología de la personalidad.

La psicologia de sant Tomàs d’Aquino, especialment la teoria dels sentits interns, permet explicar d’una forma coherent i unificada els diferents graus de coneixement i la seva relació amb la dinàmica afectiva en l’animal i en l’ésser humà. Aquesta teoria es considera actual perquè no solament és compatible amb els coneixements científics contemporanis de psicologia, sinó que resol la seva fragmentarietat eclèctica, així com la seva gravitació vers el materialisme neurologista.

Aquest treball ofereix un estudi del concepte psicològic “d´egocentricitat” per una millor comprensió de les distorsions de la personalitat. Un coneixement escaient del terme ajuda a clarificar com les decisions ètiques poden afectar a certes facultats psicològiques i contribuir en major o menor mesura a la cristal·lització dels trastorns de personalitat. Es tracta per tant, d’un treball que estableix un pont entre l'ètica i la psicologia clínica. Per aquesta comesa s’ha utilitzat un model antropològic catòlic de la personalitat.

Con esta Tesis doctoral queremos observar y analizar cómo se percibe, por los estudiantes universitarios del área de la Comunicación, la influencia de la recepción de Coaching en el desarrollo de carrera de los empleados. Existen aproximaciones teóricas desde el campo de la Economía, la Psicología y la Sociología que explican en qué consiste el fenómeno de la Movilidad laboral pero según las opiniones de los individuos se creerá en la promoción laboral o no. Es ahí donde el Coaching puede ser decisivo ayudando a la eliminación de creencias limitantes de los individuos para que éstos progresen según sus capacidades innatas y adquiridas.