Browsing by Author "González de León Berini, Arturo"

Pendent

El següent treball té com a finalitat presentar un breu estudi sobre la retroactivitat i altres aspectes relacionats, com el principi de irretroactivitat i la retroactivitat favorable al dret penal, abordarem des de la seva dimensió jurídica penal i constitucional; fins el seu abast. També s’indagarà en la controvèrsia sobre quina és la pena més favorable pel reu recolzant-nos en la opinió de diferents autors y de la jurisprudència. Per acabar, es procedirà a relacionar tot allò exposat en els punts anteriors amb la pena de presó permanent revisable i la possibilitat d’aplicar-la retroactivament.

Aquest Treball Final de Carrera de la Llicenciatura de Periodisme de la Universitat Abat Oliba CEU té un doble objectiu: a)dur a terme una aproximació teòrico-filosòfica a la proposta cultural de Charles Taylor, i així aprofundir en l'examen dels elements centrals de la seva bibliografia -sobre tot en els pressupòsits antropològics i socials més destacats, així com també en el seu peculiar "ideal d'autenticitat"-; i b)projectar els dits fonaments teòrics en un apartat de naturalesa pràctica, com a forma de concretar la proposta del pensador nord-americà en algun dels fenòmens més interessants de la realitat mediàtica i cultural espanyola. Així, ens vam decidir per un dels programes televisius que més èxit ha tingut al nostre país als darrers temps: Operación Triunfo, donat que en tractar-se d'un concurs vinculat als somnis i a les aspiracions més profundes dels individus que hi participen, té una relació molt més estreta amb l'ideal d'autenticitat. A més, la justificació fonamental d'aquest estudi es basa en el fet que l'aportació filosòfica de Taylor és molt profitosa respecte a la situació cultural actual pels següents dos motius: a) la seva obra presenta una veritable i complerta proposta en positiu, basada en raons i arguments molt clars, que a més porten una esperança de recuperació a la societat occidental; i b) la seva crítica a la Modernitat no és totalment destructiva sinó que més aviat es basa en una comprensió correcta i una recuperació adequada del sentit originari d'algunes de les fonts morals que defineixen la nostra cultura.

Aquest treball consisteix en un anàlis de les figures de l’indult i del perdó judicial — tant a nivell intern com de dret comparat— i el posterior estudi de la divisió de poders, amb l’objectiu de raonar la substitució de la figura de l’indult per la del perdó judicial.

La present tesi doctoral té com a objectiu primordial escometre un estudi renovador, interdisciplinari, i en profunditat, sobre una de les qüestions avui dia més paradoxals en la ciència del Dret penal: l'anomenada “individualització judicial de la sanció”. Això és així perquè, per una banda, la decisió de l'òrgan sentenciador, que concreta el càstig, té una gran importància per a la vida del delinqüent –o, per ventura, és el mateix un que quatre anys de presó, amb totes les conseqüències que poden derivar-se? I de l'altra, però, no hi ha un tractament doctrinal o jurisprudencial de la matèria que sigui adequat a l’estatut processal i material d'aquesta funció, a la qual JESCHECK es refereix com l’autèntic "zenit" de l'activitat forense. La investigació es divideix en tres blocs successius, corresponents a l'estructura interna del treball. En primer lloc, i ja després d'una visió crítica del panorama actual, plantejo la necessitat d'un canvi de paradigma "instrumental"; aleshores suggereixo una aproximació conceptual i sistemàtica pròpia al dit tema. Després concentro l’anàlisi en les seves vessants iusfilosòfica i "adjectiva" (poc desenvolupades fins ara): la concreció del càstig és un procés decisori del jutge a quo, qui exerceix –i aquí d’una manera molt especial– amplis marges d'arbitri; així, ha d'estar sotmesa al control ad quem, per tal de revisar-ne la seva licitud. Finalment, i davant els diversos intents de racionalitzar aquesta tasca (de caràcter teleològic o dogmàtic), proposo un mètode alternatiu: la fenomenologia jurídica com una "eina" per quantificar la pena, a la recerca de criteris intersubjectius que siguin acceptables a la "communis opinio".