Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10637/11195
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributorUniversitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències Polítiques-
dc.contributorPrats Jané, Sergio.-
dc.creatorMarroquín Sagalés, Carlos.-
dc.date.accessioned2011-05-12T09:44:51Z-
dc.date.accessioned2020-07-09T10:48:31Z-
dc.date.available2011-05-12T09:44:51Z-
dc.date.available2020-07-09T10:48:31Z-
dc.date.created2010-
dc.date.issued2011-05-12T09:44:51Z-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10637/11195-
dc.description.abstractL’existència a la Unió Europea de sistemes d’imposició directa que apliquen normes diferents per determinar les bases imposables i diferents tipus de tributació a aplicar sobre aquestes bases, suposa que la fiscalitat sigui una variable a considerar en la presa de decisions per part de les empreses o des particulars. L’harmonització dels sistemes fiscals que regulen l’ imposició directa l’interior dels Estats integrats de la Unió Europea es, avui per avui, un debat encara molt encès, mantenint-se per els Estats membres postures contràries en funció dels interessos nacionals, que es concreten en (i) manteniment de sistemes interns d’imposició diferenciats entre països que fomentin la competència fiscal o (ii) introducció de sistemes de tributació que estableixin de forma unificada el mecanisme de determinació de les bases imposables i coordinació dels tipus impositius que les graven. El procés d’harmonització fiscal avança amb grans dificultats. En primer lloc, per la regla de la unanimitat que vincula els Estats membres en aquesta matèria. I en segon lloc, per l’aplicació del principi de subsidiarietat. Els avenços en la coordinació fiscal de l’ EU s’han aconseguit, bàsicament, amb el soft law o legislació blanda, i sobre tot, amb la anomenada harmonització fiscal negativa, que emana de les resolucions del TJUE i que suposen, més que normes harmonitzadores, prohibicions d’actuació en matèria d’imposició nacional quan contravenen els principis garantits pel Tractat. Aquest treball realitza una revisió de les diferents mesures d’harmonització fiscal que en el passat, present i futur han sigut, son i seran debatudes, i en el seu cas, introduïdes per les Institucions Comunitàries.cat
dc.format.extent65 p.ca
dc.format.extent394326 bytes-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospaca
dc.rightsAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)cat
dc.subject.otherHarmonització fiscal.ca
dc.subject.otherImpostos.ca
dc.subject.otherTribunal de Justícia de les Comunitats Europees.ca
dc.subject.otherArmonización fiscal.-
dc.subject.otherImpuestos.-
dc.subject.otherTribunal de Justicia de las Comunidades Europeas.-
dc.titleEvolución y situación actual de las medidas de armonización de la fiscalidad directa en el marco de la UEca
dc.typeTrabajos fin de Gradoca
dc.subject.udc346 - Dret econòmicca
dc.centroUniversitat Abat Oliba CEU-
Aparece en las colecciones: TFG




Los ítems de DSpace están protegidos por copyright, con todos los derechos reservados, a menos que se indique lo contrario.