El present treball pretén realitzar un estudi d'un dels problemes que presenten major conflictivitat en matèria tributària, com és el règim de les infraccions i sancions. Els tipus infractors estan regulats de manera objectiva i amb pocs elements subjectius. Malgrat que s'han de tenir en compte els principis constitucionals aplicables a tot l'àmbit sancionador, la pràctica administrativa ha generalitzat una automaticitat de les sancions respecte dels incompliments de les normes tributàries. Potser el principi que més ha estat matisat, i sobretot recentment, és el que prohibeix que una mateixa conducta sigui sancionada dues vegades, ja sigui pels mateixos òrgans o per òrgans administratius i penals. Les últimes reformes del Codi Penal i de la Llei general tributària contemplen una certa prejudicialitat administrativa. En definitiva, més poders per als òrgans de l'Administració, que no van acompanyats de majors drets per als contribuents. És per això que, en particular les empreses, s'estan dotant d'un catàleg de bones pràctiques tributàries i el seguiment demostrarà la seva bona fe o la manca d'intencionalitat en la comissió de les infraccions. A més, cal comptar amb elements que permetin rebaixar la quantia de la sanció, més acords amb el principi de proporcionalitat. Finalment, la regulació de la Llei general tributària està més dirigida a respectar la garantia de procediment en la imposició de sancions que a regular un veritable procediment contradictori en què es pugui exercitar el dret de defensa per part dels obligats tributaris.