Tesis Doctorals

Aquest treball s’ha elaborat amb el propòsit d’assolir un doble objectiu. Per una part, per comprendre els efectes de la concessió de majors quotes d’autonomia als centres docents i el seu impacte en la qualitat educativa. I per una altra part, aconseguir una radiografia del sistema educatiu espanyol, fonamentalment, en matèria d’autonomia escolar en el seu concepte multidimensional, amb la finalitat d’analitzar la disponibilitat d’aquesta capacitat per part dels centres, com és utilitzada i com es desenvolupa a les escoles. La qual cosa ha permès detectar les debilitats i les fortaleses del sistema educatiu espanyol i apreciar la necessitat real de dur a terme una transformació de l’educació des de l’autonomia dels centres educatius. En aquest sentit, l’evidència empírica i el coneixement acumulat internacional de les pràctiques i de les innovacions educatives d'èxit, actuen com a referent i guia en aquest procés de renovació. I seran les lleis i les polítiques educatives, precedides per un pacte per l’educació, fruit del debat públic i del màxim consens, les encarregades de garantir i promoure l’autonomia escolar, perquè aquest procés del canvi educatiu des de l’escola cap a una millora en la qualitat de l’educació sigui una realitat.

El present estudi, analitza la percepció que experts i professionals que treballen en contextos escolars posseeixen respecte el fenomen de la violència escolar, i els seus sistemes de diagnòstics realitzades per l'Estat de Xile, a més dels programes i estratègies d'intervenció en aquesta temàtica, ja sigui aquells coneguts, lliurats per l'Estat, i / o els usats en la seva tasca diària, respecte a aquesta temàtica. Amb aquestes dades anem a crear noves dimensions per al mesurament i l'abordatge de la violència escolar, per tal d'incorporar una mirada no criminalitzada, que ens pugui proporcionar evidències de la realitat Xilena. Els resultats s'aplicaran a l'exercici professional, tant d'aquells facilitadors com obstaculitzadors de la tasca professional, respecte a l'abordatge de les estratègies i eines per al seu diagnòstic, en un nivell d'intervenció ja sigui individual, familiar i comunitari, considerant-se a la institució educativa com una comunitat, ja que és part d'un sistema, que ha de ser mirat i tractat com a tal.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és determinar si les polítiques antiterroristes empreses en la Unió Europea han disminuït l'amenaça gihadista. En primer lloc hem abordat la ideologia en què es basa el gihadisme. A continuació s'han tractat els principals instruments jurídics i policials aprovats a l'Espai de llibertat, seguretat i justícia. Finalment hem desenvolupat les estratègies que en l'àmbit de la prevenció de la radicalització s'han aprovat a nivell comunitari i estatal. Les polítiques de prevenció juntament les de protecció, persecució i resposta conformen els pilars de la lluita antiterrorista a la Unió Europea. En l'estudi s'observa un augment de la mobilització i de les accions gihadistes. Aquesta circumstància obliga els Estats membres a millorar la cooperació judicial i policial. El retorn dels "combatents estrangers", així com els processos ràpids de radicalització de nombrosos ciutadans europeus ho fa imprescindible .Destacamos la importància de les polítiques d'integració dirigides a la Comunitat musulmana, amb l'objectiu que els seus membres, sobretot, els més joves no es vegin atrets per l'islam rigorista, com a pas previ a convertir-se en terroristes.

L'objecte de la present tesi és l'estudi de la prestació compensatòria i la seva evolució, des de la seva regulació, fins a l'actualitat. La realitat és més ràpida i canviant que les normes, i en el supòsit que ens ocupa veurem un clar exemple. Les relacions personals, el matrimoni i les noves formes de convivència han sofert molts canvis, a causa de la important transformació que la nostra societat ha viscut en els últims anys. Per tant, analitzarem l'impacte dels referits canvis en la institució de la prestació compensatòria i la seva adaptació als nous models de matrimoni i família. Com es veurà en aquest estudi, l'adaptació s'ha fet de forma molt encertada, pel nostre legislador amb l'aprovació del Codi Civil de Catalunya, que acosta les institucions a les noves realitats socials, amb la finalitat de convertir el dret en una eina que faciliti el dia a dia de les persones, per la qual cosa creiem convenient una nova modificació del Codi Civil Español, en matèria de matrimoni i divorci.

Es podria afirmar que el Dret sancionador administratiu, i per tant el Dret sancionador tributari, és una de les branques del Dret que més controvèrsia ha generat des de la seva gènesi; bona prova d'això la podem trobar en la seva evolució històrica, atenent al fet que aquest va evolucionar des del inicialment denominat Dret penal de policia, passant pel Dret penal administratiu, el Dret penal de l'ordre, fins arribar a l'actual Dret sancionador administratiu. En la nostra opinió, la qüestió que sempre ha bategat en el fons és la seva turmentada relació amb el Dret penal, o el que és el mateix, si existeix o no una identitat ontològica entre Dret penal i Dret sancionador administratiu. Amb tot, no menys controvertides resulten dues qüestions cabdals com són: l'atribució de potestat sancionadora a l'Administració i la qüestió del concepte i finalitat de la sanció. En la nostra opinió, només des d'una posició que sustenti la diferent naturalesa entre Dret sancionador administratiu i Dret penal es pot mantenir que hi hagi diferents principis en els dos ordenaments repressius o, per ser més precisos, amb una diferent interpretació i abast, ja que si mantenim que tots dos ordres repressius participen de la mateixa naturalesa es fa molt difícil sostenir que s'apliquin diferents principis a tots dos, o si es prefereix, els mateixos però matisats. En tot cas, el que resulta irrefutable és que el mètode seguit fins al moment, matisar els principis del Dret penal a l'hora de traslladar-los al Dret sancionador administratiu, genera una inseguretat jurídica fora de tot dubte, tal com al llarg del present treball podrem comprovar. Precisament per assolir la tan desitjada seguretat jurídica, resulta indispensable fixar els fonaments del Dret sancionador tributari: qüestions com, per exemple, la de verificar si és possible concebre una teoria que estigui en condicions de diferenciar 5 les infraccions tributàries de les penals, amb base en la seva diferent naturalesa; la possibilitat de qüestionar-se, amb base en el principi de separació de poders, un sistema alternatiu a la, presumpta, atribució constitucional de potestat sancionadora a l'Administració Tributària; la de definir una teoria de la sanció que expliqui el fonament i fi d'aquesta; o, en fi, la de determinar els concrets principis que informen el Dret sancionador tributari i, sobretot, l'abast dels mateixos; són qüestions que, necessàriament han de ser abordades, per construir uns sòlids fonaments on edificar l'edifici teòric del Dret sancionador tributari. Doncs bé, totes aquestes qüestions seran tractades en el present treball, tenim en compte que, en última instància, el que es pretén és un estudi de la Part General del Dret sancionador tributari que doti al contribuent, als diferents operadors jurídics i a la pròpia Administració, d'una autèntica i objectiva seguretat jurídica. Aquesta, i no altra, és la novetat del treball que aquí realitzem, al emprendre aquest objectiu de forma completa i sistemàtica. Atès que, com la Història ha constatat, una i altra vegada, el progrés d'un país, sense seguretat jurídica, resulta inviable.

Resulta intranscendent, des de qualsevol punt de vista, afirmar avui que la guerra és essencialment destructora. La història de la humanitat ens ofereix exemples dels efectes que els conflictes armats tenen sobre l'ésser humà i el Medi Ambient. L'anomenat Dret dels Conflictes Armats regula de manera progressiva els mètodes i mitjans de combat, establint prohibicions i limitacions en llur ús per tal d'evitar o disminuir en la mesura del possible els danys causats per ells. Això planteja la possibilitat d'ampliar l'espectre normatiu de la protecció del Medi Ambient en relació amb els conflictes armats, especialment des del naixement i consolidació de disciplines com el Dret Internacional del Medi Ambient i el Dret Penal Internacional. L'anàlisi de conflictes armats de caràcter internacional, en concret el produït com a conseqüència de la invasió de Kuwait per l'Iraq, el bombardeig de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord en el territori de l'ex -Iugoslàvia i el que va tenir lloc en territori libanès entre Israel i Hezbollah, ens permetrà concloure si la normativa que hem considerat d'aplicació ofereix una protecció eficaç, o si hi ha buits normatius que poden donar lloc a espais d'impunitat. Davant d’aquesta última possibilitat, es fa necessari valorar diferents propostes provinents de la Comissió de Dret Internacional o d'altres fòrums, que ens permetran deduir conclusions al respecte i plantejar solucions de cara a conflictes futurs.

L’evolució tecnològica ha tingut un enorme impacte en els drets fonamentals, donant lloc al naixement de la quarta generació de drets. Un d’aquests drets ha sigut, sens dubte, el dret a la protecció de dades. La privacitat constitueix una de les grans preocupacions de la societat. Per aquesta raó, qualsevol desenvolupament tecnològic planteja nous reptes a la regulació de la protecció de dades. La computació en núvol és una nova realitat tecnològica caracteritzada per la ubiqüitat, l’elasticitat, el dinamisme, la virtualització, l’escalabilitat i el pagament sota demanda. En aquest treball s’analitza si la regulació actual del dret fonamental a la protecció de dades és vàlida per fer front als reptes que planteja la computació en núvol o si és necessari un nou règim jurídic.

La present Tesi Doctoral investiga sobre les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) com a factor nou que obliga a repensar les tradicionals variables espaitemporals en les relacions laborals. En el cas d'un entorn tan social i econòmicament conflictiu i sensible, les TIC poden contribuir a temperar tensions; però també poden donar peu noves desigualtats entre les parts socials abans desconegudes, tot això en un marc normatiu i jurisprudencial difús, tant intern com internacional.

El present treball pretén realitzar un estudi d'un dels problemes que presenten major conflictivitat en matèria tributària, com és el règim de les infraccions i sancions. Els tipus infractors estan regulats de manera objectiva i amb pocs elements subjectius. Malgrat que s'han de tenir en compte els principis constitucionals aplicables a tot l'àmbit sancionador, la pràctica administrativa ha generalitzat una automaticitat de les sancions respecte dels incompliments de les normes tributàries. Potser el principi que més ha estat matisat, i sobretot recentment, és el que prohibeix que una mateixa conducta sigui sancionada dues vegades, ja sigui pels mateixos òrgans o per òrgans administratius i penals. Les últimes reformes del Codi Penal i de la Llei general tributària contemplen una certa prejudicialitat administrativa. En definitiva, més poders per als òrgans de l'Administració, que no van acompanyats de majors drets per als contribuents. És per això que, en particular les empreses, s'estan dotant d'un catàleg de bones pràctiques tributàries i el seguiment demostrarà la seva bona fe o la manca d'intencionalitat en la comissió de les infraccions. A més, cal comptar amb elements que permetin rebaixar la quantia de la sanció, més acords amb el principi de proporcionalitat. Finalment, la regulació de la Llei general tributària està més dirigida a respectar la garantia de procediment en la imposició de sancions que a regular un veritable procediment contradictori en què es pugui exercitar el dret de defensa per part dels obligats tributaris.

El conflicte penal en les societats multiculturals presenta coma a particularitat que l'autor concep a la víctima com un membre del seu grup de pertinença -és a dir, com a amic- pel ben del qual actua, encara que amb el seu fet afecti drets fonamentals d'aquella. El subjecte actiu obra, en conseqüència, en un conflicte normatiu-cultural que no li permet advertir que la norma oficial li està dirigida, sinó que, sobre ell preval el mandat cultural. En aquesta recerca es tracta d'oferir una resposta dogmàtica, a través de l'error de prohibició invencible, per solucionar aquells casos en els quals l'autor no obra motivat per deslleialtat al dret, sinó per respecte a la seva cultura; és a dir, per als supòsits en els quals, malgrat la seva infracció penal, l'autor encara reconeix a l'ordenament jurídic com a model d'orientació de conductes. La proposta d'interpretació i aplicació de l'institut de l'error que aquí es formula pretén ser una forma d'encarnar el principi de tolerància en l'àmbit penal, conforme les exigències del multiculturalisme i del dret fonamental a la identitat cultural.