La irrupció de la falsedat documental a la televisió catalana i, per extensió, a l’espanyola, ha forçat els telespectadors a replantejar-se la seva manera d’entendre els continguts que consumeixen a través del mitjà, sobretot perquè aquesta se serveix de les característiques típiques del documental convencional per tal de fer versemblant un relat inventat, parcialment o total. Amb aquest treball pretenem assenyalar quins són els trets que es fiquen al servei de la falsedat en dos falsos documentals que versen sobre una mateixa temàtica.