Es podria afirmar que el Dret sancionador administratiu, i per tant el Dret sancionador tributari, és una de les branques del Dret que més controvèrsia ha generat des de la seva gènesi; bona prova d'això la podem trobar en la seva evolució històrica, atenent al fet que aquest va evolucionar des del inicialment denominat Dret penal de policia, passant pel Dret penal administratiu, el Dret penal de l'ordre, fins arribar a l'actual Dret sancionador administratiu. En la nostra opinió, la qüestió que sempre ha bategat en el fons és la seva turmentada relació amb el Dret penal, o el que és el mateix, si existeix o no una identitat ontològica entre Dret penal i Dret sancionador administratiu. Amb tot, no menys controvertides resulten dues qüestions cabdals com són: l'atribució de potestat sancionadora a l'Administració i la qüestió del concepte i finalitat de la sanció. En la nostra opinió, només des d'una posició que sustenti la diferent naturalesa entre Dret sancionador administratiu i Dret penal es pot mantenir que hi hagi diferents principis en els dos ordenaments repressius o, per ser més precisos, amb una diferent interpretació i abast, ja que si mantenim que tots dos ordres repressius participen de la mateixa naturalesa es fa molt difícil sostenir que s'apliquin diferents principis a tots dos, o si es prefereix, els mateixos però matisats. En tot cas, el que resulta irrefutable és que el mètode seguit fins al moment, matisar els principis del Dret penal a l'hora de traslladar-los al Dret sancionador administratiu, genera una inseguretat jurídica fora de tot dubte, tal com al llarg del present treball podrem comprovar. Precisament per assolir la tan desitjada seguretat jurídica, resulta indispensable fixar els fonaments del Dret sancionador tributari: qüestions com, per exemple, la de verificar si és possible concebre una teoria que estigui en condicions de diferenciar 5 les infraccions tributàries de les penals, amb base en la seva diferent naturalesa; la possibilitat de qüestionar-se, amb base en el principi de separació de poders, un sistema alternatiu a la, presumpta, atribució constitucional de potestat sancionadora a l'Administració Tributària; la de definir una teoria de la sanció que expliqui el fonament i fi d'aquesta; o, en fi, la de determinar els concrets principis que informen el Dret sancionador tributari i, sobretot, l'abast dels mateixos; són qüestions que, necessàriament han de ser abordades, per construir uns sòlids fonaments on edificar l'edifici teòric del Dret sancionador tributari. Doncs bé, totes aquestes qüestions seran tractades en el present treball, tenim en compte que, en última instància, el que es pretén és un estudi de la Part General del Dret sancionador tributari que doti al contribuent, als diferents operadors jurídics i a la pròpia Administració, d'una autèntica i objectiva seguretat jurídica. Aquesta, i no altra, és la novetat del treball que aquí realitzem, al emprendre aquest objectiu de forma completa i sistemàtica. Atès que, com la Història ha constatat, una i altra vegada, el progrés d'un país, sense seguretat jurídica, resulta inviable.