Resulta intranscendent, des de qualsevol punt de vista, afirmar avui que la guerra és essencialment destructora. La història de la humanitat ens ofereix exemples dels efectes que els conflictes armats tenen sobre l'ésser humà i el Medi Ambient. L'anomenat Dret dels Conflictes Armats regula de manera progressiva els mètodes i mitjans de combat, establint prohibicions i limitacions en llur ús per tal d'evitar o disminuir en la mesura del possible els danys causats per ells. Això planteja la possibilitat d'ampliar l'espectre normatiu de la protecció del Medi Ambient en relació amb els conflictes armats, especialment des del naixement i consolidació de disciplines com el Dret Internacional del Medi Ambient i el Dret Penal Internacional. L'anàlisi de conflictes armats de caràcter internacional, en concret el produït com a conseqüència de la invasió de Kuwait per l'Iraq, el bombardeig de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord en el territori de l'ex -Iugoslàvia i el que va tenir lloc en territori libanès entre Israel i Hezbollah, ens permetrà concloure si la normativa que hem considerat d'aplicació ofereix una protecció eficaç, o si hi ha buits normatius que poden donar lloc a espais d'impunitat. Davant d’aquesta última possibilitat, es fa necessari valorar diferents propostes provinents de la Comissió de Dret Internacional o d'altres fòrums, que ens permetran deduir conclusions al respecte i plantejar solucions de cara a conflictes futurs.