Browsing by Author "Rocha, J. Andrés"

El cinema és una eina molt poderosa per a analitzar la concepció que té una societat sobre un fenomen determinat. Partint d’aquesta base, mitjançant una metodología inductiva i l’anàlisi d’una sèrie de pel·lícules que, d’una forma o d’una altra, aborden la crisi económica global que va començar al 2007, aquest treball proposa que es pot comprendre a través del seté art de què manera la ciutadania digereix i entén un fenomen a la vegada tan complex i tan demolidor.

El treball de final de carrera El fotoperiodisme social i el rol de la dona pretén definir i esclarir el concepte de fotoperiodisme social, l’especialització gràfica del periodisme social, parant especial atenció en el rol que les dones han desenvolupat i desenvolupen en l’exercici d’aquesta branca informativa.

Aquesta tesi doctoral proposa una aproximació entre l’àrea dels estudis de comunicació anomenada «Media, Religió i Cultura» i l'estudi de la globalització i de la geopolítica en relació amb les tres tradicions religioses que deriven de la cosmovisió abrahamítica, és a dir, el judaisme, el cristianisme i l'lslam. Mitjançant una presentació de l'estat de la qüestió de la literatura acadèmica corresponent, l'anàlisi doctrinal, històrica i comparativa del desenvolupament de l'ús i la percepció dels mitjans de comunicació per part de cadascuna de les tres tradicions religioses, i mitjançant l'anàlisi de les conseqüències geopolítiques que implica aquest ús i percepció, aquest estudi pretén oferir una possible nova tendència en l'àrea acadèmica de «Media, Religió i Cultura» incloent-hi, no només la manera com les tradicions religioses específiques perceben els mitjans de comunicació a partir dels principis religiosos que les determinen, sinó també les conseqüències geopolítiques que comporta l'ús i la percepció que les religions fan dels mitjans.

El present treball pretén aportar una definició del “màrqueting de valors” distingint-lo d'altres tipus de màrqueting que es podrien prestar a confusió: el màrqueting comercial, el màrqueting social, el màrqueting amb causa, i el màrqueting no lucratiu. Posteriorment ens endinsem en la filosofia postmoderna amb els corrents relativistas i nihilistas sobre la pèrdua dels valors tradicionals per a demostrar que, encara remanent en la nostra societat les visió del relativisme moral, no significa que hagi un relativisme ètic, legitimant així la nomenclatura de “màrqueting de valors”. En un segon capítol, s'analitzen vuit casos de projectes reals en països en vies de desenvolupament com exemples de màrqueting de valors. Acarem la viabilitat de la nostra proposta de definició de màrqueting de valors amb cadascun dels exemples, arribant a la conclusió que la definició és viable i defineix un tipus de màrqueting particular.

Investigació acadèmica que proposa un estudi hermenèutic de les utopies polítiques de Tomàs Moro, Maximilien Robespierre i Adolf Hitler, i que hi aprofundeix amb un anàlisi teòric dels mitjans de comunicació contemporanis als autors per tal d’entendre la relació entre utopia, poder i comunicació en diversos contextos històrics i entorns socials.

El nostre Treball de Final de Carrera proposa un pla de comunicació per l’Ajuntament de Sant Cugat amb la finalitat de comunicar als seus públics els projectes de solidaritat en els que col·labora, com és el projecte Comunitat, Discapacitat i Cuidador (CODYC) que s’implanta a Equador.

Aquest treball descriu i s’analitza el procés d’aprovació de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com la seva impulsació i la posada en funcionament de tal legislació. Després de fer un repàs al context pel qual sorgeix la llei, es fa un anàlisi de les controvèrsies que ha generat, al voltant de l’independència política que busca, amb menys o més èxit l’ens que engloba els mitjans de comunicació públics de Catalunya.

El treball Ressuscitant a Disney: Rastrejant el sempre present esperit de Walt Disney en els llargmetratges animats de l'era Michael Eisner (1984-2004) pretén definir i analitzar les característiques, tant respecte al procés creatiu com en la definició de contingut, integrades en els clàssics originals de Disney per, a continuació, demostrar que aquestes van ser recuperades i implementades de nou després de la mort de Walt Disney -amb lleus adaptacions- per donar lloc a una segona edat d'or de l'animació

El treball final de grau Storytelling: una aproximació multicultural, pretén demostrar com influeix la cultura a l'hora d'explicar una història. Aquest treball està en l'àmbit de la comunicació intercultural, que estudia la comunicació entre cultures. La metodologia per demostrar tal influència és l'anàlisi de quatre contes tradicionals de cultures diferents entre si; dues de la cultura subsahariana i dos, de la japonesa.