Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez del Valle, CarlosGonzález de León Berini, Arturo2017-10-302020-07-092017-10-302020-07-092017-07-04http://hdl.handle.net/10637/11553La present tesi doctoral té com a objectiu primordial escometre un estudi renovador, interdisciplinari, i en profunditat, sobre una de les qüestions avui dia més paradoxals en la ciència del Dret penal: l'anomenada “individualització judicial de la sanció”. Això és així perquè, per una banda, la decisió de l'òrgan sentenciador, que concreta el càstig, té una gran importància per a la vida del delinqüent –o, per ventura, és el mateix un que quatre anys de presó, amb totes les conseqüències que poden derivar-se? I de l'altra, però, no hi ha un tractament doctrinal o jurisprudencial de la matèria que sigui adequat a l’estatut processal i material d'aquesta funció, a la qual JESCHECK es refereix com l’autèntic "zenit" de l'activitat forense. La investigació es divideix en tres blocs successius, corresponents a l'estructura interna del treball. En primer lloc, i ja després d'una visió crítica del panorama actual, plantejo la necessitat d'un canvi de paradigma "instrumental"; aleshores suggereixo una aproximació conceptual i sistemàtica pròpia al dit tema. Després concentro l’anàlisi en les seves vessants iusfilosòfica i "adjectiva" (poc desenvolupades fins ara): la concreció del càstig és un procés decisori del jutge a quo, qui exerceix –i aquí d’una manera molt especial– amplis marges d'arbitri; així, ha d'estar sotmesa al control ad quem, per tal de revisar-ne la seva licitud. Finalment, i davant els diversos intents de racionalitzar aquesta tasca (de caràcter teleològic o dogmàtic), proposo un mètode alternatiu: la fenomenologia jurídica com una "eina" per quantificar la pena, a la recerca de criteris intersubjectius que siguin acceptables a la "communis opinio".La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal acometer un estudio renovador, interdisciplinar y en profundidad sobre una de las cuestiones hoy más paradójicas en la ciencia del Derecho penal: la llamada individualización judicial de la sanción. Ello es así porque, por un lado, la decisión del órgano sentenciador, que concreta el castigo, tiene una gran importancia para la vida del reo –¿acaso es lo mismo uno que cuatro años de prisión, con todas las secuelas que pueden derivarse? Y, de otra parte, sin embargo, no existe un tratamiento doctrinal o jurisprudencial de la materia que sea acorde con el estatuto procesal y material de dicha función, a la que JESCHECK se refiere como el verdadero “cénit” de la actividad forense. La investigación se divide en tres bloques sucesivos, que no en vano corresponden con la estructura interna de mi trabajo. En primer lugar, tras una visión crítica del panorama actual, planteo la necesidad de un cambio de paradigma “instrumental”, y de este modo sugiero una aproximación conceptual y sistemática propia al tema. Luego centro el análisis en sus vertientes iusfilosófica y “adjetiva” (poco desarrolladas hasta el momento): la concreción del castigo es un proceso decisorio del juez a quo, quien ejerce –aquí especialmente– un amplio margen de arbitrio, y por ende debe estar sometido al control ad quem para revisar su licitud. Por último, frente a los diversos intentos de racionalizar tal labor (de carácter teleológico o dogmático), propongo un método alternativo al respecto: la fenomenología jurídica como una “herramienta” para cuantificar la pena, en busca de criterios intersubjetivos que sean aceptables por la “communis opinio”.The doctoral dissertation mainly aims at undertaking a renewing, interdisciplinary and indepth study about one of the most paradoxical questions in Criminal Law nowadays: the so-called "sentencing phase of trial". Why so? On the one hand, since this judicial decision specifying a due punishment has a significant importance for the convict’s life: or is it the same serving one or four years in prison –taking into consideration all the attached effects to it? However, on the other hand, there is no academic or case-law treatment of the subject-matter that is in real accordance with the procedural and material status of the above-said task, to which JESCHECK refers as the genuine "peak" of judges’ activity. My research is here divided in three successive parts, now corresponding to the internal structure of the work. First of all, after a critical review of the current scenario, I advocate the need for an “instrumental” turnaround, thus suggesting my own (conceptual and systematic) approach to this issue. I later focus the analysis on its philosophical and “adjective” aspects, which have been little addressed until now: concrete sentencing is a decision- making process of the judge a quo, who exercises –specially at this point– a broad margin of discretion; therefore, it must be controlled by an ad quem court making sure of its legality. Finally, before several attempts to “rationalize” it (teleological or dogmatic), I propose another method: legal phenomenology as a “tool” for quantifying a punishment, in search of intersubjective criteria ready to be passable by the "communis opinio”.Diese Dissertation zielt vor allem darauf ab, eine erneuerte, interdisziplinäre und eingehende Untersuchung über eine der heute paradoxesten Themen des Strafrechtswissenschaft durchzuführen: die so genannte "Strafzumessung". Warum ist das so? Einerseits, als diese gerichtliche Entscheidung, die eine Strafmaß angibt, eine wichtigsten Bedeutung für das Leben des Täters hat –oder vielleicht ist es das gleiche, dass er nur ein oder vier Jahre im Gefängnis ist, wobei alle damit verbundenen Wirkungen berücksichtigt werden? Auf der anderen Seite gibt es jedoch keine akademische oder rechtsprechende Behandlung des Gegenstands, die in Übereinstimmung mit dem prozessualen und materiellen Status der oben genannten Aufgabe steht, auf die sich JESCHECK als den echten "Höhepunkt" der Spruchtätigkeit des Richters bezieht. Meine Forschung ist hier in drei aufeinanderfolgenden Teilen geteilt, die nun der inneren Struktur des Werkes entsprechen. Zunächst einmal, nach einer kritischen Überprüfung des aktuellen Szenarios, befürworte ich die Notwendigkeit eines "instrumentalen" Paradigma Wandel, und damit meinen eigenen (konzeptuellen und systematischen) Ansatz zu dieser Frage. Ich spüre später die Analyse auf ihre philosophischen und prozessualen Aspekte, die bislang wenig angesprochen wurden: konkrete Verurteilung ist ein Entscheidungsprozess des a quo Richters, der –besonders an dieser Stelle– einen breiten Diskussionsspielraum ausübt. Deshalb muss es von einem ad quem Gericht kontrolliert 7 werden, um sicherzustellen, darüber seine Rechtmäßigkeit. Schließlich schlage ich –vor einigen Versuchen, sie (teleologisch oder dogmatisch) zu "rationalisieren"– eine andere Methode vor: die Phänomenologie des Rechts als "Werkzeug" zur Quantifizierung einer Strafe, auf der Suche nach intersubjektiven Kriterien, die für die "communis opinio" annehmbar sind.450 p.application/pdfspaopen accessDret penal.Penes.Arbitri judicial.Derecho penal.Penas.Arbitrio judicial.Criminal law.Trials.Judicial discretion.TesisL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/343info:eu-repo/semantics/openAccesshttps://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.es