Las nívolas unamunianas. Aproximaciones a un proyecto antropológico

Abstract

Miguel de Unamuno es una de las figuras más destacadas de nuestro panorama literario y filosófico español. Su obra se caracteriza por una profunda reflexión sobre la condición humana, lo que se refleja en su antropología y en sus novelas. Así, su aportación a la antropología está marcada por un profundo carácter existencial. Su constante lucha entre razón y fe, así como su anhelo de inmortalidad, todo ello recogido en su sentimiento trágico de la vida, se hace presente en toda su producción literaria.

De aquí que, el trabajo que se presenta tenga como finalidad demostrar de qué modo podemos llegar a definir la antropología filosófica de Miguel de Unamuno, a partir de sus obras, especialmente de sus novelas o nívolas como él gustó en llamarlas.

Partiendo de la interrelación que necesariamente se da entre el autor y su obra, se va desarrollando a continuación el modo cómo Unamuno hizo de su producción literaria, una exposición de toda una problemática existencial, dirigida hacia la autoconciencia de la limitación física y temporal, que define la antropología unamuniana.

Se concluye en la consideración de que, en Unamuno, su antropología y sus novelas forman un todo indivisible. Las novelas no solo narran historias, sino que se convierten en laboratorios en los que Unamuno explora las preguntas fundamentales sobre la existencia humana, mientras que su antropología filosófica es una base teórica que alimenta y da profundidad a sus personajes y tramas. La obra de Unamuno, tanto en su vertiente filosófica como literaria, sigue siendo un testimonio apasionante de la complejidad del ser humano.

Miguel de Unamuno és una de les figures més destacades del nostre panorama literari i filosòfic espanyol. La seva obra es caracteritza per una profunda reflexió sobre la condició humana, cosa que es reflecteix en la seva antropologia i en les seves novel·les. Així, la seva aportació a l'antropologia està marcada per un caràcter existencial profund. La seva lluita constant entre raó i fe, així com el seu anhel d'immortalitat, tot plegat recollit en el seu sentiment tràgic de la vida, es fa present en tota la seva producció literària. D'aquí que, el treball que es presenta tingui com a finalitat demostrar de quina manera podem arribar a definir l'antropologia filosòfica de Miguel de Unamuno, a partir de les seves obres, especialment de les seves novel·les o núvoles com ell va agradar anomenar-les. Partint de la interrelació que necessàriament es dóna entre l'autor i la seva obra, es va desenvolupant a continuació la manera com Unamuno va fer de la seva producció literària, una exposició de tota una problemàtica existencial, dirigida cap a l'autoconsciència de la limitació física i temporal, que defineix l'antropologia unamuniana. Es conclou en la consideració que, a Unamuno, la seva antropologia i les seves novel·les formen un tot indivisible. Les novel·les no només narren històries, sinó que es converteixen en laboratoris on Unamuno explora les preguntes fonamentals sobre l'existència humana, mentre que la seva antropologia filosòfica és una base teòrica que alimenta i dóna profunditat als seus personatges i trames. L'obra d'Unamuno, tant en la vessant filosòfica com literària, continua sent un testimoni apassionant de la complexitat de l'ésser humà.

Miguel de Unamuno is one of the most prominent figures in our Spanish literary and philosophical scene. His work is characterized by a deep reflection on the human condition, which is reflected in his anthropology and his novels. Thus, his contribution to anthropology is marked by a deep existential character. His constant struggle between reason and faith, as well as his desire for immortality, all of this reflected in his tragic feeling for life, is present in all his literary production. Hence, the purpose of the work presented is to demonstrate how we can define the philosophical anthropology of Miguel de Unamuno, based on his works, especially his novels or novels as he liked to call them. Starting from the interrelation that necessarily exists between the author and his work, the way in which Unamuno made his literary production, an exposition of an entire existential problem, directed towards the self-awareness of physical and temporal limitation, which defines Unamunian anthropology. It concludes by considering that, in Unamuno, his anthropology and his novels form an indivisible whole. The novels not only tell stories, but become laboratories in which Unamuno explores the fundamental questions about human existence, while his philosophical anthropology is a theoretical basis that feeds and gives depth to his characters and plots. Unamuno's work, both in its philosophical and literary aspects, continues to be a fascinating testimony of the complexity of the human being.