Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10637/11213
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributorUniversitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències Polítiques-
dc.contributorGarrós i Font, Imma-
dc.creatorContreras Soler, Beatriz-
dc.date.accessioned2014-01-17T13:02:15Z-
dc.date.accessioned2020-07-09T10:48:44Z-
dc.date.available2014-01-17T13:02:15Z-
dc.date.available2020-07-09T10:48:44Z-
dc.date.created2013-10-
dc.date.issued2014-01-17-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10637/11213-
dc.description.abstractEl dret a una bona administració va néixer a la Unió Europea i a la seva creació jugà un paper fonamental el Defensor del Poble Europeu. Aquest dret, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (més coneguda com a Carta de Niça), no adquirí rang de dret primari i clara força vinculant fins el 1 de desembre de 2009, data en la que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa. A nivell nacional, no existeix una normativa que reguli de manera expressa el dret a una bona administració. Ara bé, alguns dels subdrets que formen part del dret a una bona administració sí són reconeguts per la nostra Carta Magna i altres per la normativa infraconstitucional, com és la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En canvi, a nivell autonòmic, alguns dels nous Estatuts d’Autonomia aprovats entre els anys 2006 y 2008 han incorporat de forma expressa el dret a una bona administració. Alguns exemples són els següents: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia i l’Estatut d’Autonomia de Castilla i Lleó. Finalment, no ha d’obviar-se que el dret a una bona administració es troba íntimament lligat als codis de bona conducta administrativa ja que només conscienciant al personal que forma part de l’Administració, es podrà arribar a la màxima eficàcia d’ acord amb l’ètica.cat
dc.format.extent76 p.cat
dc.language.isospacat
dc.rightsL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)-
dc.subject.otherQualitat total.cat
dc.subject.otherAdministració pública.cat
dc.subject.otherDrets fonamentals.cat
dc.subject.otherFunció pública.cat
dc.subject.otherÈtica professional.cat
dc.subject.otherCalidad total.-
dc.subject.otherAdministración pública.-
dc.subject.otherDerechos fundamentales.-
dc.subject.otherFunción pública.-
dc.subject.otherÉtica profesional.-
dc.titleEl derecho a una buena administracióncat
dc.typeTrabajos fin de Gradocat
dc.subject.udc34 - Dretcat
dc.embargo.termscapcat
dc.centroUniversitat Abat Oliba CEU-
Aparece en las colecciones: TFG




Este ítem está sujeto a una licencia Creative Commons Licencia Creative Commons Creative Commons