El realismo jurídico de Tomás Mieres

Abstract

El presente trabajo es un estudio del Apparatus Super Constitutionibus Curiarum Generalium Cathaloniae del jurisperito gerundense Tomás Mieres. Se ha realizado con la finalidad principal de descubrir la influencia de la Filosofía política y jurídica de Tomás de Aquino en su pensamiento, subrayando además la relación existente entre esta última y la concepción del Derecho que existió en la Roma clásica. Retrata los acontecimientos salientes de la vida del autor enmarcándolos en el contexto del siglo XV en Cataluña que se describe en sus principales rasgos de carácter político, social y jurídico. En su segunda y tercera parte reconstruye la filosofía política y jurídica del gerundense a partir de los comentarios a las temáticas propias de estas áreas del conocimiento filosófico atendiendo al orden seguido por el Doctor angélico en sus obras que tratan el particular de modo más cumplido. La investigación revela a un autor que, habiendo vivido gran parte de su vida en el amanecer de la edad moderna, no deja de ser eminentemente medieval en sus planteamientos y en su metodología y que de pleno derecho puede ubicarse entre los representantes más destacados de esa tradición jurídica medieval de la que forman parte Raymón de Penyafort, Pere Albert, Joan de Socarrats y los homónimos Jaume de Montjuic, Callís y Marquilles. Su penetrante inteligencia, su tenacidad y su amplia formación le llevaron a comprender y asimilar el mensaje del Aquinate que se encuentra tan presente en el Apparatus que en una ocasión incluso siente la necesidad de aclarar al lector que él es otro Tomás, no el Santo de Aquino: Quae tamen, et omnia dicta nostra pariterque scripta hic, et ubique etiam scribenda subiicio correctioni et determinationi sanctae matris Ecclesiae Romanae, et domini Papae, ego Thomas, non ille sanctus de Aquino. Su aportación original es el haber sabido traducir convenientemente aquel mensaje en una multitud de soluciones jurídicas prácticas que cristaliza en una obra que con razón le ha merecido el calificativo de “cima del derecho catalán”.

This work is a study of the Apparatus Super Constitutionibus Curiarum Generalium Cathaloniae by the jurisperitus Tomás Mieres, born in Girona. It has been carried out with the main purpose of discovering the influence of the political and legal philosophy of Thomas Aquinas on his thought, also underlining the relationship between the latter and the conception of Law that existed in classical Rome. It portrays the salient events of the author's life, framing them in the context of the fifteenth century in Catalonia, which is described in its main features of a political, social and legal nature. In its second and third parts, it reconstructs the political and legal philosophy of the Girona native based on the comments on the themes of these areas of philosophical knowledge, taking into account the order followed by the Angelic Doctor in his works that deal with the subject in a more complete way. The research reveals an author who, having lived a large part of his life at the dawn of the modern age, is still eminently medieval in his approaches and methodology and who in his own right can be placed among the most outstanding representatives of that medieval legal tradition of which Raymon of Penyafort, Pere Albert, Joan de Socarrats and the homonyms Jaume de Montjuic, Callís and Marquilles, are a part. His penetrating intelligence, his tenacity and his extensive training led him to understand and assimilate the message of Aquinas that is so present in the Apparatus that on one occasion he even feels the need to clarify to the reader that he is another Thomas, not the Saint of Aquinas: Quae tamen, et omnia dicta nostra pariterque scripta hic, et ubique etiam scribenda subiicio correctioni et determinationi sanctae matris Ecclesiae Romanae, et domini Papae, ego Thomas, non ille sanctus de Aquino. His original contribution is to have been able to consistently translate that message into a multitude of practical legal solutions that crystallize in a work that has rightly earned him the qualification of "the summit of Catalan law".

El present treball és un estudi de l 'Apparatus Super Constitutionibus Curiarum Generalium Cathaloniae del jurisperit gironí Tomàs Mieres. S' ha realitzat amb la finalitat principal de descobrir l’influència de la Filosofia política i jurídica de Tomás d’Aquino en el seu pensament, subratllant a més la relació existent entre aquesta última i la concepció del Dret que va existir a la Roma clàssica. Retrata els esdeveniments principals de la vida de l'autor emmarcant-los en el context del segle XV a Catalunya que es descriu en els seus principals trets de caràcter polític, social i jurídic. En la seva segona i tercera part reconstrueix la filosofia política i jurídica del gironí a partir dels comentaris a les temàtiques pròpies d'aquestes àrees del coneixement filosòfic atenent l'ordre seguit pel Doctor angèlic en les seves obres que tracten el particular de manera més complerta. L'investigació revela un autor que, havent viscut gran part de la seva vida en l'amaniment de l'edat moderna, no deixa de ser eminentment medieval en els seus plantejaments i en la seva metodologia i que de ple dret pot ubicar-se entre els representants més destacats d'aquesta tradició jurídica medieval de la qual formen part Raymón de Penyafort, Pere Albert, Joan de Socarrats i els homònims Jaume de Montjuic, Callís i Marquilles. La seva penetrant intel·ligència, la seva tenacitat i la seva àmplia formació el van portar a comprendre i assimilar el missatge de l'Aquinate que es troba tan present a l'Apparatus que en una ocasió fins i tot sent la necessitat d'aclarir al lector que ell és un altre Tomàs, no el Sant d'Aquino: Quae tamen, et Omnia dicta la nostra pariterque scrpta hic, et ubique etiam scribenda subiicio correctioni et determinationi sanctae matris Ecclesiae Romanae, et domini Papae, ego Thomas, non ille sanctus de Aquino. La seva aportació original és haver sabut traduir coneixentment aquell missatge en una multitud de solucions jurídiques pràctiques que cristal·litza en una obra que amb raó li ha merescut el qualificatiu de "cim del dret català".