La recerca en comunicació política en el País Valencià travessa un estadi primerenc i els seus resultats, a hores d’ara, es poden qualificar de dispersos. Tant els treballs personals primer, com les línies de recerca després, han anat configurant-se segons s’implantaven els estudis de comunicació a les universitats valencianes; la joventut d’aquests estudis permet intuir una certa adolescència a la investigació. Dels camps d’apropament a la comunicació política, l’anàlisi teorètica de fenòmens lligada a l’observació crítica de l’opinió pública és el que ha motivat un major interès entre els estudiosos valencians. Destaca també l’anàlisi de campanyes electorals i les ferramentes de comunicació, tant en comicis generals com autonòmics. Malgrat el voluntarisme dels investigadors, reflectit en el nombre i caràcter de la seua producció, la mancança d’un context de recerca promogut institucionalment dificulta un treball coordinat i d’entitat. Convindria omplir aquest buit i considerar la relació essencial que mantenen comunicació política i democràcia.