1. Investigación
Permanent URI for this communityhttps://hdl.handle.net/10637/1
Search Results
- Nivel de formación financiera de los directivos de las pymes catalanas y su éxito empresarial en el decenio (2006-2015)
2017-07-26 Aquest estudi examina la relació entre la formació financera dels directius catalans durant la dècada 2006-2015 i el rendiment de les empreses en que col.laboren, concluint sobre si hi ha alguna relació entre coneixements financers dels seus directius i el progrés de les empreses durant el període analitzat. També presenta un dibuix amb l'oferta econòmica actual a Catalunya i les principals ajudes existents per cursar aquests estudis. Per a l'anàlisi es parteix d'un resum de la principal literatura per diversos autors i localitzacions fins a la data, on s'observa que la discussió no és pacífica i que hi ha poques referències pel període i marc geogràfic analitzat. Posteriorment es sintetitza la oferta de formació econòmica financera a Catalunya, així com els principals ajuts existents, bàsicament en forma de beques, subvencions o préstecs. A continuació es realitza una profunda anàlisi empírica on s’estableix una mostra de les 500 principals pimes catalanes del 2006 i s’observa la seva evolució durant la dècada analitzada, tractant de trobar si existeix una relació lineal entre la titulació dels directius i l'evolució de les empreses durant el període analitzat.
- La diplomatura en Infermeria a Catalunya. Inici i final del títol universitari
2014-05-16 Tesi doctoral centrada en l’anàlisi i l’evolució de la Diplomatura en Infermeria a Catalunya d’ençà de 1990 i fins al moment que s’extingeix. L’objectiu de la recerca és avaluar la implantació i el desenvolupament dels estudis superiors d’infermeria en el context de la Catalunya autonòmica (1980-2012) i les seves polítiques de descentralització acadèmica i institucional. Atesa la incidència sanitària, social i econòmica de la infermeria i la seva repercussió en la formació professional, se n’examina la implantació a les diferents universitats catalanes a partir de les respectives escoles universitàries d’infermeria, el model formatiu, teòric i pràctic, i l’evolució del mapa de l’oferta i la demanda fins a la implantació del Grau d’Infermeria.
- La sinistralitat viària a Catalunya: la percepció socials dels canvis en l'entorn viari
2004-12-15 A partir de l'observació de desenes de punts d'especial sinistralitat d'arreu de Catalunya i l'anàlisi de centenars de sinistres ocorreguts en aquests punts, va permetre arribar a sistematitzar que, segons sigui la decodificació del tram viari a partir de les senyals que arriben de l'entorn, senyals de tot tipus, l'usuari adapta el seu patró de conducció en aquell tipus de tram en funció de la seva experiència; el problema rau però, quan apareix de forma "sobtada" un factor "no previst" en aquell tipus de tram i per aquella forma "normal" de circular-hi, o, quan el tram canvia de categoria en pocs segons, i per tant, en pocs instants cal canviar i adaptar el patró de conducta a un entorn canviant, que no sempre les senyals de trànsit poden preveure, o en altres casos, aquestes senyals han perdut credibilitat i hom condueix "al marge" dels inputs oficials. L'adaptació, l'adaptació lenta o simplement, la no adaptació als canvis sobtats de l'entorn estaria en la base de la immensa majoria dels sinistres analitzats.
- La gestió dels residus municipals: el cas de la recollida selectiva a la Regió Metropolitana de Barcelona
2004-07-20 La primera part de la memòria de la tesi doctoral es dedica a la descriptio jurídica d'aquest objecte d'estudi que és el règim jurídic de la gestió de residus a la Unió Europea, perfilant els àmbits competencials i funcionals que pertoquen a cada nivell administratiu, i el contingut de la seva tasca pública. En aquests tres primers capítols de la tesi s'hi exposen els marcs normatius generals, comunitari i espanyol, en un primer terme, seguits, en el capítol segon, d'una descripció específica del règim jurídic de la gestió dels residus municipals en l'ordenament jurídic català.
Finalment, el tercer capítol, encara dins la primera part descriptiva de la tesi, es dedica a la relació sistemàtica dels continguts de la recollida selectiva de residus municipals, abordant tant l'objecte com les formes de la gestió i complementant la descripció amb els factors socials (participació ciutadana) i econòmics (finançament), a partir dels quals exposar un balanç dels objectius assolits en la gestió.
Arribats en aquest punt, la recerca obre una segona part en la qual inflexiona vers la dimensió científico-social de l'objecte d'estudi. El balanç revelat en la gestió de la recollida selectiva apunta una certa disintonia entre un règim jurídic socialment acceptat (o, si més no, poc qüestionat), a partir del qual es basteix una política pública i s'executa una gestió en la qual s'hi consumeixen nombrosos recursos públics, i uns resultats evidentment insatisfactoris. Aquesta evidència és la que obliga a plantejar una segona part empírica articulada en dos capítols successius però absolutament vinculats. En el primer d'aquests (IV), la recerca consisteix en una comprovació empírica del nivell de satisfacció real que la demanda social manifesta sobre la gestió de la recollida selectiva de residus municipals. En el segon (V) l'objectiu és l'invers: la satisfacció real de l'oferta, és a dir, dels operadors públics locals responsables de la gestió.
La recerca empírica adopta com a marc territorial d'estudi el conjunt dels vuitanta-cinc municipis de la regió metropolitana de Barcelona, un àmbit territorial definit per disposició legal i que presenta una clara homogeneïtat en els seus trets bàsics. Dins aquest conjunt, els subjectes analitzats són l'univers de municipis amb una població superior als cinc mil veïns, i que estan obligats per llei a gestionar la recollida selectiva de residus, escollida com a restricció metodològica bàsica per a la comprovació de la hipòtesi.
Les tècniques aplicades en la recerca permeten inferir unes conclusions objectives sobre el resultat de la gestió de residus, a partir de les quals la tercera part de la memòria aborda les necessàries explicacions del fenomen i, en alguns casos, s'apunten elements de prospectiva i propostes d'actuació que pertoquen agregar en tota recerca científica. - Els factors d'elecció d'universitat: el cas de la demanda a Catalunya
2009-04-30 Les investigacions realitzades a Catalunya sobre les opcions institucionals han estat fins ara força escasses. Amb l'objecte de conèixer els factors d'elecció, s'ha realitzat una investigació quantitativa centrada en estudiants de segon curs de batxillerat a Catalunya, on es recullen les seves opinions, expectatives i preferències sobre l'elecció d'universitat, així com les motivacions i actituds manifestes. L'estudi posa de relleu que en una decisió d'alta implicació com hauria de ser l'elecció d'universitat, la presa de decisions obeeix a criteris sovint irracionals, basats en percepcions, essent la demanda poc permeable als instruments de marketing i comunicació que utilitza l'oferta per influir en la seva decisió.
- El gerencialisme en la gestió de serveis públics. La realitat del model gerencial al consorcis públics locals de Catalunya
2004-07-07 La tesis analitza l'expansió cap el sector públic de les formes de gestió de sector privat d'organització d'empreses i té com a hipòtesi central que l'expansió del model gerencial -introduït al món local per la Llei d'organització Comarcal de Catalunya a l'any 1987- en una zona especialment favorable de la gestió pública com els consorcis públics locals, és molt més limitada del que cabia esperar a partir del discurs predominant.
És plantegen com a subhipòtesis demostrar una més gran acceptació en aquells consorci els quals, primerament, tenen per objecte la realització de serveis susceptibles de prestació per part d'empreses privades, en segona lloc, aquells en que participa la Generalitat de Catalunya i finalment, aquells de més recent creació.
La tesis esta estructurada en tres parts. La primera part realitza una conceptualització de l'objecte d'estudi, analitzant el corpus teòric que anima l'expansió del nou model gerencial, les funcions de la direcció i les funcions executives locals a Catalunya.
La segona part esta dedicada a l'estudi i coneixement de la realitat dels 173 consorcis locals actius a Catalunya, estatutària i empíricament, necessari per la demostració de la hipòtesi.
La tercera part recull impacte del model sobre els ens analitzats i conclou que tot i que el discurs dominant de la Nova Gestió Pública impregna (90%) la organització dels ens locals, la realitat demostra també de facto que el model gerencial real i efectiu és minoritari (23%) i per tant aquestes figures modernitzadores no han tingut l'èxit esperat, demostrant una desintonia entre l'acceptació ideològica del model i la seva presencia real.
S'adjunta finalment un apèndix documental amb les taules d'estructuració de la informació obtinguda, persones entrevistades, models, etc..., i la bibliografia de referència utilitzada. - Integración sociolaboral de la población inmigrante en áreas rurales de Cataluña
2008-06-10T14:48:11Z El presente estudio establece una línea de investigación que permite iniciar el planteamiento de las bases de un programa de acción para determinar una serie de políticas y estrategias de integración de la población inmigrante, orientadas a su inserción en zonas rurales que necesiten conservar o mejorar su situación socioeconómica actual. Dicha situación está principalmente amenazada por la despoblación y, en algunos casos, también por la disminución –o al menos el cambio de condiciones– de la percepción de los Fondos Estructurales europeos. Con esta investigación se pretende conceptualizar el tema y tratar de detectar la posibilidad y la disposición para absorber contingentes de población inmigrante por parte de algunas zonas rurales de Cataluña. En una segunda fase, se procederá a la determinación de zonas concretas con capacidad y disponibilidad de infraestructuras suficientes como para ser destino de inmigrantes que posean una formación específica y la predisposición necesaria para garantizar su adaptación al medio rural de este país.
- Integració sociolaboral de la població immigrant en àrees rurals de Catalunya
2008-06-10T13:47:05Z Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.