TFG

Més de cent anys han passat ja des de la publicació de El Suïcidi d'Émile Durkheim. La teoria durkheimniana va aportar una explicació coherent del suïcidi i va revolucionar la sociologia de l'època. A través de l'estudi de l'obra d'aquest sociòleg, es pretén esbrinar si encara avui les seves hipòtesis continuen vigents. Per a això, es durà a terme un procés de renovació de la teoria clàssica del suïcidi fins situar-la al segle XXI. Per completar l'anàlisi, es plantejarà la importància tant del pes del col · lectiu com del psicològic, ambdós en relació al fenomen suïcida.

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

Objetivo: El objetivo de este trabajo fue comparar distintos programas de rehabilitación mediante ejercicios excéntricos en lesiones del tendón rotuliano y evidenciar la eficacia de esta técnica no invasiva. Metodología: Se efectuaron búsquedas en las siguientes bases de datos desde 1999 hasta 2014: MEDLINE (Ovid), MedicLatina, (EBSCOHost), SportDiscus (EBSCOHost), CINAHL (EBSCOhost) Pedro y Pubmed. Se seleccionaron Radomized Controlled Trial (RCT) que utilizaron el ejercicio excéntrico en el tratamiento de tendinopatias rotulianas. Resultados: 8 artículos donde se llevaba a cabo programas de entrenamiento excéntrico y concéntrico publicados después de 1999 fueron incluidos en la revisión. Los resultados fueron positivos respecto al dolor y el regreso a la actividad deportiva después de 12 semanas de tratamiento. Los estudios indican que el programa de tratamiento debe incluir una tabla de descenso de 25 grados, con un descanso obligado de la actividad deportiva. Conclusión: El entrenamiento excéntrico ofrece efectos positivos en lesiones crónicas del tendón rotuliano después de realizar un protocolo exacto de ejercicios excéntricos, sin embargo, estos aspectos requieren mayor estudio. Objective: The objective of this study was to compare different rehabilitation programs on eccentric exercise patellar tendon injury and demonstrate the effectiveness of this non-invasive technique. Methods: We searched the following databases were conducted from 1999-2014: MEDLINE (Ovid) , MedicLatina (EBSCOHost), SportDiscus (EBSCOHost), CINAHL (EBSCOhost) Peter and Pubmed. Radomized Controlled Trial (RCT) that used eccentric exercise in treatment of patellar tendinopathy were selected. Results: 8 items which are carried out programs eccentric and concentric training published after 1999 were included in the review. The results were positive for pain and return to activity after 12 weeks of treatment. Studies indicate that the treatment program should include a table down 25 degrees, with a definite break from the sport. Conclusion: The eccentric training provides positive effects on chronic injuries of the patellar tendon after performing an accurate eccentric exercise protocol; however, these aspects require further study.

Les empreses intenten obrir mercats nous constantment, aconseguint atraure nous clients objectiu i augmentar el reconeixement de la marca. Aquest treball investiga el cóm i per què el patrocini d'atletes, per a que aquests representin els productes d'una empresa, ja que és una eina cada vegada més àmplia i popular en el màrqueting mix de les empreses. Michael Jordan, un estel retirada de bàsquet, ha rebut molta atenció dels mitjans publicitaris i ha representat sota patrocini a diversos productes. Especialment el seu contracte de patrocini amb Nike, Inc. s'ha convertit en un excel·lent cas d'estudi per analitzar la tendència actual que suposa patrocinar atletes en el mercat internacional. Els resultats d'aquest cas d'estudi ajuden a entendre els factors que poden influir en èxit de les empreses quan decideixen patrocinar a un atleta com a part de la seva estratègia de màrqueting.

En les últimes dues dècades el món publicitari ha experimentat una gran evolució a causa de l’aparició dels nous models digitals i l’entorn 2.0. En aquest projecte es recull un anàlisi sobre els orígens de la transmedialitat, les seves característiques i múltiples funcions. A més a més, aprofundirem en el rellevant paper del consumidor en aquests nous formats, en ser un element fonamental que ajuda a tancar el cercle comunicatiu. En concret, s’estudiarà el repte Can You Make It? de la marca Red Bull en ser un cas amb una gran varietat d’elements publicitaris a analitzar.

Aquest estudi analitza el concepte de marca ciutat des d’un punt de vista cinematogràfic. Al llarg d’aquest, s’observarà com el cinema es converteix en una eina a l’hora de crear i desenvolupar una marca ciutat i posicionar-la a la ment del consumidor. Com es conclourà, la creació d’una marca ciutat potent està esdevenint una necessitat per a les grans ciutats, i el cinema és una eina amb un alt poder d’influència sobre el públic receptor.