TFG

Les experiències durant la primera infància modelen les estructures i les funcions biològiques i psicològiques podent afectar la salut i benestar al llarg de la vida de la persona. Per això, les adversitats infantils com són, els traumes, generen un impacte devastador en la vida de l'infant a curt i llarg termini juntament amb afeccions en diferents àmbits de la seva vida, atès que aquestes experiències alteren el desenvolupament per complet. L'objectiu principal del present treball resideix a mostrar a través d'una revisió bibliogràfica quina relació existeix entre el trauma en la infància i el posterior desenvolupament de simptomatologia psicòtica, i en segon lloc, observar si algun dels traumes estudiats genera major probabilitat a que es doni aquesta relació. La conclusió a la qual s'arriba després d'analitzar diferents postulats, és que existeix una connexió molt forta entre totes dues variables, especialment en relació amb l'abús sexual i la negligència infantil. La correlació, a més, es troba mediada per diferents factors que augmenten o modifiquen la relació existent entre el trauma infantil i els símptomes psicòtics. A més, amb la finalitat de contextualitzar millor el treball, es defineixen els conceptes de trauma, psicosi, infància i el paper del Trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). Finalment, es realitza una revisió del tractament indicat per a la psicosi primerenca juntament amb una recerca sobre nous enfocs terapèutics centrats en abordar el trauma per a millorar els símptomes psicòtics.

Resulta incongruent com en una societat actualment avançada com la nostra, el fenomen dels delictes sexuals cap a menors augmenti dràsticament, la qual cosa el converteix en un fet altament preocupant. Malauradament, es visualitza un increment de casos per la qual cosa, urgeix la necessitat d' establir el perfil d' aquests delinqüents sexuals per procedir a la seva prevenció i detecció. L'objectiu del present treball consta, en primer lloc, en la delineació d'aquest perfil, a través d'una revisió bibliogràfica, en la qual s'ha observat que el terme "abusador" i "agressor sexual" és utilitzat de manera indistinta. Per això, en segon lloc, s'ha volgut constatar si l'ús indiferenciat d'ambdós termes es deu a la coincidència en el perfil d'ambdues figures delictives, mitjançant l'anàlisi de quatre casos reals de delinqüents sexuals de menors: dos abusadors i dos agressors. Finalment, s' ha volgut analitzar l' existència de trets específics i diferenciadors de cada figura delictiva respecte a l' altra, definint d' aquesta manera, un perfil per a cada figura delictiva. La conclusió obtinguda, no obstant les diferents limitacions amb què compta aquest treball, és que encara es constata l' existència de trets comuns en ambdues figures, s' han trobat aspectes propriosos i representatius de cadascuna la qual cosa, podría comportar l' existència de perfils delictius diferents. Es considera d' elevada importància la realització d' estudis posteriors amb la finalitat d' aprofundir sobre les relacions detectades respecte a determinats trets, amb una determinada tipologia delictiva. D' aquesta manera, s' aconseguiria la detecció precoç d' aquests delinqüents, així com l' elaboració de programes majoritàriament efectius respecte a la prevenció i l' actuació terapèutica posterior. Finally, specific psychometric tests could be developed that could facilitate the development of judicial expertise.

El trastorn d'estrès posttraumàtic complex (TEPTC) es defineix com una categoria diagnòstica present en persones que s'han vist exposades a esdeveniments traumàtics sostinguts en el temps, havent desenvolupat una simptomatologia que no queda totalment explicada en els criteris diagnòstics existents en els manuals actuals ( DSM-5, CIE 10). L'objectiu principal de la feina resideix en valorar si les experiències traumàtiques, com poden ser els casos d'abusos sexuals infantils, prolongades en el temps i iniciades en edats primerenques determinen el desenvolupament d'un trastorn d'estrès posttraumàtic complex en la persona. La metodologia implementada es fonamenta en la recerca bibliogràfica en bases de dades electròniques i en llibres, per tal d'identificar publicacions recents en la temàtica. La conclusió a la qual s'arriba, després d'analitzar tots els postulats revisats fins al moment, es fonamenta en la necessitat d'acceptar el TEPTC com una nova categoria diagnòstica que reculli tant símptomes propis del trastorn d'estrès posttraumàtic; reexperimentació, evitació i hiperexcitació i vigilància, com aquells símptomes propis del trauma prolongat en el temps; desregulacions de l'afecte, autoconcepte negatiu i afectacions interpersonals. Aquesta categoria diagnòstica és la que proposa la CIE en la seva nova edició, CIE-11, encara no publicada. En base a l'exposat es conclou que els criteris diagnòstics de TEPTC expliquen, de manera més completa i transversal, la simptomatologia present en casos d'abús sexual infantil sostinguts en el temps.