TFG

El presente trabajo estudia y reflexiona acerca del branded content en la industria de la moda de lujo. La publicidad ha evolucionado con los años y se ha ido adaptando a la sociedad y al momento. La industria de la moda de lujo también se ha ajustado a las transformaciones y a los nuevos formatos. La primera parte del presente estudio comparativo analiza el panorama actual en cuanto a tendencias de la comunicación, la publicidad y la moda. La segunda parte, a través de estudios de casos de marcas, analiza la importancia del branded content en las campañas de comunicación del sector de la moda de lujo para observar cómo el branded content influye de manera positiva en el público. Los objetivos principales de este estudio son determinar cuáles son las características principales del branded content aplicado al sector de la moda y mostrar una nueva forma de comunicar el lujo

El presente Trabajo de Fin de Grado en Marketing y Dirección Comercial expone la relación entre el ámbito del marketing y una tendencia que hoy en día está en pleno auge. Big Data (del inglés, los datos masivos). En primer lugar, se ha desarrollado un marco teórico donde se identifican los conceptos tecnológicos clave, necesarios para el entendimiento de las prácticas de Big Data. En segundo lugar, se indaga en el fuerte vínculo que hay entre el marketing y los datos masivos, así como en el importante factor de competitividad que aportan estos datos para cualquier organización. Asimismo, se ha adjuntado un caso práctico de una empresa donde se demuestra que la correcta recolección de datos es una verdadera fuente de eficiencia y de conocimiento sobre el cliente

Més de cent anys han passat ja des de la publicació de El Suïcidi d'Émile Durkheim. La teoria durkheimniana va aportar una explicació coherent del suïcidi i va revolucionar la sociologia de l'època. A través de l'estudi de l'obra d'aquest sociòleg, es pretén esbrinar si encara avui les seves hipòtesis continuen vigents. Per a això, es durà a terme un procés de renovació de la teoria clàssica del suïcidi fins situar-la al segle XXI. Per completar l'anàlisi, es plantejarà la importància tant del pes del col · lectiu com del psicològic, ambdós en relació al fenomen suïcida.

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

Aquest document recull el Treball Fi de Grau realitzat per Tamara Isabelle van Hal Sandoval, el qual tracta de l'Estudi de freqüències fenotípiques dels punts característics en Quirogramas a la Universitat Abat Oliba CEU, l'objectiu principal d'aquest treball és demostrar que la Quiroscopia ha estat la gran oblidada durant molts anys i que realment no hauria de ser així, ja que pot ser interessant i discernir de la dactiloscòpia.

En aquest treball ens hem proposat demostra l influencia de que la filosofia de sant Tomás d’ Aquino, especialment el seu Tractat sobre l home i el Tractat de las passions, han tingut sobre la coneguda Teoria del appraisal de la psicòloga Magda Arnold. Si bé és cert que als primers anys de la carrera acadèmica de l’Arnold semblava desconèixer l’ Aquinate, la trobada amb Gasson, qui li faria veure les similituds del seus postulats amb els del Doctor Humanitatis, fou un abans i un després, como ella va reconèixer, a la seva tasca especulativa. L’influencia més important es la que te la teoria dels sentits interns, especialment la cogitativa, de la doctrina aristotèlic-tomista. L’ appraisal d’ Arnold no seria altre cosa que un judici sensitiu de tipus valoratiu elaborat per la cogitativa i que origina la passió en terminologia tomista, emoció en Arnold. També la classificació d 11 passions, per Arnold, bàsiques, es corresponen amb els 11 gèneres de passions tomistes. Per últim, també la crida a la perfecció en la imitació de Crist es incorporat per Arnold sota el nom d’auto-ideal (self-ideal). Aquest últim aspecte, que concerneix més al àmbit de la personalitat i no tant de la psicologia de les emocions, serà discutit al capítol corresponent.

L’ objectiu principal és la confirmació o negació de la hipòtesis de la que partim al començar aquest treball: patir demència afecta a les capacitats mentals de la persona i alhora provoca que els pacients siguin més vulnerables, per tant, seria un factor de risc per ser víctimes de delictes. A més, hem pogut combinar els coneixements adquirits dels dos graus de Psicologia i Criminologia per fer més complet el present treball. Així mateix, hem decidit elaborar una part teòrica dividida en aspectes més clínics de les demències i aspectes legals y criminològics, i una part pràctica.

El present Treball Final de Grau té com a finalitat l’anàlisi i l’estudi de l’extensió del Dret administratiu —concretament, la LCSP— a subjectes la naturalesa jurídica dels quals té caràcter privat. Aquesta anàlisi serà feta per mitjà de l’estudi de subjectes concrets: partits polítics, sindicats, patronals i Cambres de Comerç; a fi de comprendre per què els aplica el Dret administratiu.

El present treball d’investigació analitza l’evolució de la tipografia gòtica o blackletter al llarg de la història, des dels seus orígens a mà al segle XI-XII, passant per la seva aplicació a la propaganda nazi i la recent reaparició a la cultura musical del pop i del trap. En primer lloc, el marc teòric es centra en la història de la tipografia, fent especial èmfasi a l’aparició de l’escriptura gòtica, així com el seu ús durant la Segona Guerra Mundial per part del règim nazi. A continuació, s’estudien diferents subcultures, algunes d’elles molt presents en l’actualitat, les quals han adoptat la blackletter com a símbol dels seus respectius moviments urbans. En segon lloc, la part pràctica es basa en la comparació de les associacions de la blackletter per part d’individus de la Generació X i de la Generació Y, per a respondre la pregunta: ha canviat la concepció de la tipografia gòtica després de la recent comercialització?

En aquest projecte s’analitzarà l’evolució del terrorisme islamista des de finals del S.XX fins a dia d’avui. L’anàlisi ideològic i de la metodologia emprada en els atemptats, junt amb la història d’Al Qaeda i el Daesh, permetran predir com canviaran aquests, i quina serà la forma més efectiva de fer-los front per mitjà de la prevenció.